Au en regressió, per sort podem gaudir de la seva volada a la Muntanya de Montserrat.Pinsà observant atentament, la inesperada visita d'una Mallerenga.Passen l'hivern a l'Àfrica i creuan l'estret a començaments de març, periode per posar els ous fins a l'abril. Sovreviu un jove voltor que creuarà l'estret amb els seus pares, on passarà els primers cinc anys de la seva vida, fins a assolir la maduresa sexual. Tornant novament per formar una nova família i reproduir-se, ocupant cada parella el mateix territori any rere any. Retornant a l'Àfrica a finals de setembre.
La seva població ha patit un descens considerable en les ultimes decades, produït sobretot per esteses elèctriques, basses amb parets llises i molèsties en llocs de cria. Declarada espècie en regressió, vulnerable i protegida, és objecte de mesures de conservació especials el sue hàbitat. L'escàs nombre de cries anuals i l'elevada mortaldat que pateixen abans d'arribar a la maduresa, implica que siguin insuficients per cobrir les baixes de la població adulta.
És la criatura més veloç del planeta, pot superar els 300 kmts. Les femelles són més grans que els mascles i de coloració més fosca. No fan nius, niuen a sortints rocallosos als penya segats, aprofitant cavitats a la roca o utilitzant el niu d'altres espècies. Durant març i abril posen de dos a quatre ous i els covan durant un mes. Després de quaranta-cinc dies ja poden volar i solen viure uns quinze anys. Caça les seves preses sempre al vol.
El seu plomatge es negre i posseeix reflexos blavosos porpra.De joves es desplacen en grups però quan fan parella, romanen junts tota la seva vida, defensant el seu territori. Niuen de febrer a març.És un magnífic volador executant espectaculars acrobàcies aèries, aquesta volada, a la Canal del Migdia.Se'ls atribueix gran intel·ligència, pel que posseeix un dels cervells més grans de totes les aus. És capaç d'emetre gran varietat de sons de la natura, fins i tot de la veu humana, pot bordar o riure.
Pela-roques (Tichodroma muraria) Camina elegantment sobre verticals parets desafiant la gravetat. Mostra el seu plomatge gris plata, fascinant l'entorn quan desplega les seves ales negres, amb taques blanques i vermelles. El seu hàbitat, des Pirineus i entre muntanyes alpines fins l'Himàlaia. Però també tenim la sort d'observar-a la Muntanya de Montserrat "Caprici de la Natura"
Pinsà atent, a l'aguait de l'oportú esmorzar.
Cercavores (Prunella collaris) és un elegant ocell d'alta muntanya, que a l'hivern es desplaça a altituds inferiors. D'aspecte arrodonit i cridaner colorit, nia entre les pedres i esquerdes dels roquissars. De vegades permet apropar-nos per gaudir de la seva companyia.
Erithacus rubecula o Pit roig, donant exemple de la seva fama sociable amb les persones.Fins tretze anys de melodiós i allargat cant, però a l'estiu no canta.
Merla (Turdus merula) El cant de la merla està considerat com un dels més bells. El seu ampli i de vegades improvisat repertori de melodies, ressonen més intensament durant l'Alba i en la posta de Sol. El seu habitat és molt ampli i suporta bé diferents regions climàtiques.
Ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) Està considerada com a espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya. És de mesura mitjana, 30 a 35ctm d'envergadura i de vol ràpid entre 50 i 60 km / h. Després de la posta de sol surt a la caça d'insectes, sent el mitjà gradual i natural mes eficaç, per ajudar a mantenir l'ecosistema.
L'Ànec de coll verd o Ànec de bosc (Anas platyrhynchos) o els Anatini (Anatinae sensu stricto)
Són les espècies mes comunes i bones voladores. La seva característica silueta en ple vol,
recorre en grups la Muntanya de Montserrat a través del riu Llobregart.
Porc senglar (Sus scrofa) El color del pelatge pot variar del gris al negre o de tons marrons a vermellosos. El seu pes mitjà oscil·la dels 70 a 90Kg, però pot arribar als 150 Kg. És de visió reduïda però ha desenvolupat un olfacte, que li permet detectar aliments fins i tot enterrats,
o enemics a mes de cent metres, i orelles que capten sons imperceptibles per als humans.
Enorme felí, solitari en plena natura. ¿Gat Salvatge?
Tenen un desenvolupament vital que pot durar 17 anys. De nimfes viuen soterrades i d'adults sobre vegetals, alimentant-se de la saba mitjançant un aparell bucal suctor. El cant que emet produït mitjançant la freqüència de vibració de l'aparell estridulatorio, consta de membranes quitinosas anomenades timbals, i de sacs amb aire en funció de caixes de ressonància. El cant que emet pot arribar als 86 Hz.