Història de Montserrat


He decidit relatar els esdeveniments aïlladament, nomenant esglaonadament els personatges de cada època. 

No pretenc desenvolupar una enciclopèdia, simplement submergir-me en la història amb unes breus pinzellades, per entrellaçar personatges i esdeveniments. 

Retrocedir en el temps és apassionant i sorprenent... 





Abadía de Montserrat 1657.

   Em situo en una època què ermitans i anacoretas ja convivien en la Muntanya de Montserrat, l'albada del regnat visigot impulsat des Provença i Aquitània. 
   Després de la mort del Rei Alaric l'any 410, Ataülf es va casar amb Gal·la Placídia establint la cort reial a Barcelona... Inici de la conquesta d'Hispània. Període que tristament per interessos ha omès oblidat i manipulat la història. Només parlen les escasses pedres que avui perduren i les noves recerques d'alguns historiadors.

   Tres segles després va començar el seu declivi, propiciat durant una greu crisi demogràfica, protagonitzada amb l'últim rei Vítiza l'any 710.
   La massiva pèrdua de població a causa de la pesta, juntament amb la perllongada època de sequera i fam. Afegit a la important fractura social i militar que provocava la divisió dinàstica interna, entre els dos clans familiars en la lluita pel tron​​. Provoquen constants problemes enfrontant en el camp de batalla, l'hereu Agila II duc de la Tarraconense i Roderic, duc de la Bètica.
   Embullats i distrets en els problemes interns, van permetre el desembarcament de les tropes sarraïnes a la costa d'Hispània, el 27 d'abril de l'any 711. Perdent l'hegemonia mantinguda durant tres segles.      En només tres anys de conquesta, les tropes sarraïnes van arribar fins al mateix vall de l'Ebre, empenyent als cristians a fugir novament a l'altre costat dels Pirineus, en l'últim reducte del regnat visigot de Septimània.


Sepulcre de l'últim rei Vítiza a l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.

 L'any 719 les tropes sarraïnes van prendre la ciutat comtal ia la seva bel·licós empenta, van arribar a traspassar els Pirineus envaint la Septimània en l'any 720.
    La seva desenfrenada embranzida es va veure truncada per Eudes d'Aquitània, aconseguint detenir la seva expansió a la batalla de Tolosa, el 9 juny de l'any 721
   Poc després ho van intentar novament, a la batalla que va tenir lloc a Poitiers el 10 d'octubre de l'any 732. Veient-se superats per les tropes comandades per Carlos Martel, Majordom d'Austràsia.

    Anys més tard Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va expulsar definitivament als sarraïns de Septimània, en diferents batalles que van tenir lloc a Narbona els anys 759, 761 i finalment l'any 768.

    Es començava a gestar un nou projecte per a la Marca, amb la inexpugnable i decidida aportació de l'Emperador Carles I el Gran.
    Carlemany en el seu afany imperialista, va acudir a la zona fronterera en ajuda dels últims supervivents de la Septimània, intentant assegurar i restaurar l'imperi, aconseguint controlar les fronteres en la seva totalitat.

    Carlemany després de les conquestes, als terrenys fronterers els va nomenar Marca i eren governats per ducs o marquesos, la resta del territori eren anomenats comtats. A excepció de la Marca Hispànica pertanyent al ducat de Septimània, que juntament amb Rosselló i Llenguadoc, en ser diversos comtats separats pels Pirineus, els va atribuir la denominació de comtat. Títol real que ha perdurat a través dels temps. 


Carlemany.

   L'aportació de Carlemany, comença amb el seu fill Lluís I el Piadós rei d'Aquitània, que l'any 785 va reconquerir i va crear el Comtat de Girona.
L'any 788 els Comtats d'Urgell i Cerdanya, ia la tardor de l'any 800 va assetjar la ciutat de Barcelona. Fins que el dia 3 d'Abril de l'any 801 les seves tropes van aconseguir expulsar als sarraïns. L'any 809 va reconquerir Tarragona i al 811 Tortosa.

    Un esdeveniment que ha transcendit d'aquella època, va ser que Lluís I el Piadós va nomenar a Bara de Rasés d'origen got i cosí de Carlemany, primer Comte de Barcelona.
    El 20 de juny del 840 mor Lluís el Piadós. En aquests moments a França ia la Marca Hispànica, les lluites dinàstiques internes provoquen guerres civils, fins a arribar a fragmentar l'imperi.
    En el tractat de Verdún de l'any 843, s'intenta posar fi a les hostilitats amb la divisió de l'imperi en tres regnes, entre els tres fills de Lluís el Piadós, néts de Carlemany.
    A proposta d'aquesta fragmentació, Carles II el Calb és nomenat emperador d'occident a França i la Marca Hispànica, i l'11 de setembre de l'any 878, nomena comte de Barcelona a Guifré el Pelós, fill de Sunifred comte d'Urgell i de la Cerdanya .

   Precisament a Guifré es deu la reconquesta de la Muntanya de Montserrat. Guifré pertany al llinatge visigot de la regió de Carcassona, situada al comtat de Conflent i va ser el primer comte de Barcelona que va governar amb independència dels monarques francs.
     


Sepulcre al Monestir de Ripoll.

   En aquella època, va tenir lloc un esdeveniment revelador i excepcional, en l'esdevenir dels temps d'aquesta muntanya. 
   Al taller de Sant Josep a Jerusalem, Sant Lluc esculpir en una fusta cremada per un llamp, la imatge de Santa Maria. Poc després Sant Pere la va portar a la ciutat de Barcelona lliurant a l'església de Sant Just, situant al costat de Santa Eulàlia i Sant Oleguer. A causa de la seva procedència des de Jerusalem, popularment va ser coneguda com la Jerosolimitana.
   A causa de la invasió sarraïna va ser rescatada i ocultada en una cova de la Muntanya de Montserrat, romanent en parador desconegut fins a l'any 880.

   Un dissabte al vespre uns nens pastors de l'actual casa Can Cavaller, de Monistrol de Montserrat. Albirar sorpresos com sobre la Muntanya de Montserrat, una llum baixava des del cel alhora que s'escoltava una suau melodia. Aclaparats per l'experiència, els nens van córrer a casa per explicar l'experiència als seus pares.
   Durant un mes després de la primera aparició, els pares acompanyats pel bisbe, van ser testimonis de les mateixes experiències i van decidir anar cap on la llum dirigia el seu resplendor.
   En el més esgarrifós silenci, es trobaven perplexos davant la secreta foscor d'una cova. La cova va ser explorada pels ancians i religiosos de la comunitat i en el seu interior van trobar la imatge d'una Verge Negra.
   Van decidir traslladar-la a la ciutat i la imatge es va mostrar inexplicablement molt feixuga, tant ... que els va ser impossible moure-la.
   Davant aquesta més que evident negativa de ser traslladada a un altre lloc, van entendre un senyal i decidiren allotjar-la a l'ermita situada en aquest mateix lloc. Innegable epicentre esotèric.

   La imatge actual és una talla romànica del segle XII, d'origen templer.

   La Muntanya de Montserrat durant segles, per la seva capacitat de seduir i la seva força interior, havia estat lloc d'atracció espiritual. Disseminats al llarg del seu extens territori, ja convivien ermitans i anacoretes, però des que va tenir lloc la transcendental revelació, l'enorme repercussió d'orient a occident va convertir l'ermita en santuari de pelegrins.

   El primer document escrit sobre el Monestir de Montserrat que es conserva, es produeix el 20 d'abril de 888, quan el bisbe de Vic Gomar, consagra l'església del monestir de Ripoll. En aquest document el comte de Barcelona Guifré, cedeix al seu fill Radulf "Les esglésies de Montserrat" conquerides recentment.
   Des d'aquest moment i durant segles, es van succeir contínuament dures pugnes i litigis, per recuperar la independència del Monestir de Montserrat. Annexat per Guifré al monestir de Ripoll.
   Anys més tard, l'any 933 el comte Sunyer fa esment de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí.

   D'aquella època a transcendit la llegenda, que l'ermità Garí va seduir i va matar a la filla del Comte Guifré el Pilós. 
   Garí s'adreçà a Roma per demanar perdó pel seu crim, i el Papa li mana tornar caminant amb peus i mans com una bèstia, fins que un innocent li digués de part de Déu, que era perdonat.
   El mateix Comte el va trobar un dia de cacera a Montserrat i se l'emporta a Barcelona com una bèstia estranya. Després d'uns dies a la cort, un infant se li va acostar i li va dir que Déu li havia perdonat. 
   És quan recobra la seva forma natural i explica la seva història. Van pujar a Montserrat, per veure el lloc on fou enterrada la donzella i miraculosament la van trobar viva.

   Un dels primers interessats a gestionar la hisenda i miracles de la Muntanya de Montserrat, va ser l'enigmàtic Cesari. L'any 950 fent-se passar per arquebisbe de Tarragona, va obtenir de la comtessa de Barcelona la donació d'una part de la muntanya. On pretenia fundar el monestir de Santa Cecília i poder annexionar algunes ermites, entre elles la dedicada a Santa Maria.
   És llavors quan l'abat Oliba, besnét de Guifré el Pilós, des de Ripoll reclama els seus drets sobre l'ermita de Santa Maria i reivindica la propietat de la Muntanya de Montserrat. No obstant això, de forma sorprenent no pledejar pel monestir de Santa Cecília. El lloc d'interès de l'abat Oliba, no era altre que l'ermita de Santa Maria.

   L'any 954 l'abat Oliba va deixar constància, que cada any milers de cristians arribaven d'arreu del món al port de Barcelona, ​​per iniciar la ruta més antiga del camí de Sant Jaume i que passava pel Monestir de Montserrat. Sortien de l'església de l'Ordre Templera dels Hospitalaris Fills de Jerusalem, i va ser reconeguda com a punt d'inici del Camí de Sant Jaume.

   L'any 982 l'Emperador Lotari a petició de l'abat Sunifred, comfirma les possessions de les Esglésies de Montserrat.


Comte Borrell II.

   L'any 985 Barcelona, llavors governada pel comte Borrell II, és envaïda i cremada per Al-Mansur. Després de vuit dies de setge, fou saqueja el 6 de juliol.
    El comte Borrell II aconsegueix fugir i es refugia a la Muntanya de Montserrat i des del Monestir, demana ajuda al rei de França Lotari I. Però passa el temps i no apareixen les tropes aliades.
    Aquesta conseqüència genera poc després la decisió de Borrell II, de negar-se a presentar vassallatge al nou rei de França Hug Capet, instaurant la independència dels territoris en poder seu.
   
   30 setembre de 992 mor Borrell II i el succeeix Ramon Borrell II, qui l'any 1010 aconsegueix expulsar els musulmans de la Marca.
   
    L'any 1017 li succeeix el seu fill Berenguer Ramon I, regnant centrat a mantindre l'hegemonia dels territoris i les seves fronteres.
    Paral·lelament en constant creixement del que anys enrere va ser una ermita, l'any 1025 l'abat Oliva va fundar el Monestir de Montserrat. Establint monjos benedictins i formant el priorat de Montserrat.


Abat Oliba.

   L'any 1035 esdevé el regnat de Ramon Berenguer I, que també va estar entretingut a contindre les revoltes internes dels nobles i el manteniment de les fronteres.

   Després de construir les dependències dels monjos, es va construir la nova església l'any 1036. El document descriu la donació d'una devota, d'una parella de bous per a les obres de Santa Maria. 
Els estudis arqueològics realitzats per Puig i Cadafalch ho testifiquen.

   La primera coneixença documentada d'un ermità de Montserrat, data del 24 d'abril 1057, quan Mir d'Olivella ven una vinya de Collbató a l'ermità Garí, habitant de l'ermita de Sant Miquel. 

   Successions l'any 1076 al regnat, els seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II que juntament amb el Cid Campeador, van recuperar Lleida i Saragossa.

   Les primeres coneixenças del primer prior de Montserrat, es remunten a l'any 1082 i signa com Ramon.

   5 desembre 1082 mor Ramon Berenguer II, en una emboscada a Gaserans.

   7 gener 1090 el fill del vescomte Udalard II, Guislabert i Ermessenda, fan donació de l'ermita de Sant Miquel al Monestir de Montserrat.  

   20 juny 1097 Berenguer Ramon II, va sortir cap a Jerusalem en la primera croada i mai mes es va saber res d'ell.


Ramon Berenguer III. Monestir de Ripoll.

   Aquest mateix any passa a regnar Ramon Berenguer III el Gran, que es va casar en 1103 amb María Díaz de Vivar, filla del Cid.
    En contínua defensa de les fronteres, va introduir les ordres militars de l'Hospital, Sant Sepulcre i el Temple, a la qual el pertanyia.

   L'any 1114 Ramon Berenguer III el Gran, amb una potent flota va conquerir Mallorca. L'any 1130 integra Granyena als Templers i l'any 1131 va morir sota el mantell del Temple.
    No va ser l'únic que va mostrar simpatia i adhesió a aquesta Ordre, creada dos anys abans.

    La successió del comtat recau sobre Ramon Berenguer IV, qui astutament el 11 agost 1137 es promet amb Peronella d'Aragó, de tan sols un any d'edat. Casant posteriorment a Lleida l'any 1150. Assumint el títol de príncep i unint per primera vegada, la corona d'Aragó i el Comtat de Barcelona. Aconseguint anul·lar les pretensions dels monarques castellans.


Petronila i Ramón Berenguer IV.

   7 setembre 1134 mor Alfons I d'Aragó, a la batalla de Fraga. I la primera conseqüència sobre el polèmic testament, va ser la fragmentació definitiva dels regnes de Navarra i Aragó.
   Els navarresos es van apressar a proclamar rei, a García Ramírez, descendent de la monarquia pamplonesa. Els aragonesos van coronar per la seva banda, a Ramiro II germà d'Alfonso I.

    Mentrestant, el Temple collia reticències però guanyava adeptes. Alhora que el papa exigia el compliment del testament.

    Ramon Berenguer pacte amb Ramiro, per exercir la potestat real a Aragó i Catalunya.
    A Ramon Berenguer, nomenat príncep. Com a governant li fan concessió dels drets adquirits en el testament, els Cavallers del Sant Sepulcre Hospitalaris i Templers, reconeixent com sobirà dels territoris.
   
    Un altre fet molt important i que des de llavors ha generat moltes preguntes. Va ser que al 1139 el papa Innocenci II, concedia als Templers uns privilegis mai vistos, fent-los independents fins i tot de la pròpia Església. Només havien de retre comptes al Pontífex.

    Unit a aquesta abundant successió d'esdeveniments. Tals van ser els miracles que la Mare de Déu de Montserrat va prodigar entre els fidels, que Hispània la va convertir en la Verge Imperial que patrocinaria totes les seves empreses.


Sepulcre de Ramon Berenguer IV al Monestir de Ripoll.

   27 novembre 1143, Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i senyor d'Aragó. Aconsegueix reunir a Girona als principals senyors, als bisbes i als Cavallers del Temple, per fusionar l'Militia Cristi creada per Alfons I amb l'Orde del Temple.
  
   6 agost 1162 mor a Itàlia i el 11 novembre 1163, el succeeix el seu fill Ramon Berenguer, al que se li fa dir pel segon nom, Alfons II el Cast d'Aragó i I de Catalunya.


Archivo: Alfonso II de Aragón.jpg
Alfons I de Catalunya, II Aragó.
   
   És el primer rei de la corona d'Aragó Catalunya i comte de Barcelona, ​​els seus successors heretarien els dos títols.
   18 gener 1174, es va casar als 16 anys a Saragossa i va ser nomenat cavaller.

   El Papa Climent III 1187-1191, cèlebre pels seus miracles, aprova per decret la creació de la Confraria de devots de la Verge de Montserrat.
   
   L'any 1192 Ricard Cor de Lleó de tornada de les croades, es va aliar amb Ramon V de Tolosa per envair Occitània. Però Alfons I aconsegueix enfortir la seva posició en concertar matrimoni del seu fill Alfons amb Gresenda.
  
   25 abril 1196 mor Alfons I a Perpinyà i li succeeix Pedro II, que va renovar la infeudació de la corona al vaticà, el dia de la seva coronació pel papa Innocenci III.

   L'any 1201 el Cavaller Ramon de Castelloli, fa donació de les seves possessions de Jorba i Sant Genís al Monestir de Montserrat.


Pere II.

   Va ser el primer monarca del regne coronat i ungit al vaticà, però tan sols un any més tard s'enfronta als interessos del papa, en defensar als seus vassalls Càtars, en una croada fomentada pel vaticà.
    27 gener 1211 Simó IV de Montfort, Senescal conqueridor d'ultramar a Palestina a la quarta croada, es va unir a la croada contra els Càtars.
    Pere II va a Carcassone per negociar amb Simó IV i que li reconegués les possessions. El rei es va negar ia canvi negociar el matrimoni del seu fill Jaume amb la seva filla, Pere II va lliurar a l'infant de tres anys com a ostatge.

    Durant la minoria d'edat va estar sota la seva tutela al palau de Trencavel a Carcassone. Però el 13 setembre 1213 mor Pere II a la batalla de Muret, en la croada albigesa.
    La mort de Pere II va obligar a la corona a oblidar-se dels Càtars i centrar-se en l'avanç cap al mediterrani.

    L'any 1214 davant les insistents negatives de tornar a l'infant Jaume. El regne d'Aragó i Catalunya va enviar una delegació a Roma formada per nobles, monjos i el maestre de l'orde del Temple Guillem de Mont-rodon.
    El papa Innocenci III va obligar a Simó de Montfort, la volta del futur rei Jaume I, quedant sota tutela del mestre a Montsó, on també s'educava seu cosí l'infant Ramon Berenguer, que seria futur V de Provença.

   20 juliol 1218 Jaume el Conqueridor signava un privilegi en favor de Montserrat "Que Déu s'orna i il·lustra amb miracles continus".

   L'any 1220 Guillem d'Odena, fa donació de diverses possessions al Monestir de Montserrat.

   L'any 1221 s'inicia la divulgació de les Cantigas d'Alfons X el Savi, esmentant els miracles de la Mare de Déu de Montserrat.

   23 juliol 1223 es contitueix la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i es tenen els primers testimonis, de la presència dels nens cantors de l'Escolania, considerada la més antiga d'Europa.

   L'any 1224 els senyors del Castell de la Guàrdia, fan diverses donacions al Monestir de Montserrat.

    Mentrestant al 1244 a Llenguadoc, els últims Càtars al castell de Montsegur, van resistir un setge de deu mesos fins que van saber que va estar fora de perill el Sant Grial, després lliurar la fortalesa.

   L'any 1248 Sibil·la de Cardona, fa donació d'important llegat al Monestir de Montserrat.

   L'any 1262 consta la defunció de l'ermità Bertran d'Horta, després d'habitar durant quaranta-cinc anys a l'ermita de Sant Salvador.


Jaume I.

   10 desembre 1271 el rei Jaume I, concedia el privilegi de custòdia i protecció als pelegrins, en viatge d'anada i tornada al Monestir de Montserrat.

   9 novembre 1275 el rei Alfons el Savi escriu al prior de Montserrat, comunicant l'ofrena de béns procedents del regne de Múrcia.

   27 juliol 1276 mor Jaume I en la residència reial d'Alzira. Com havia demanat va ser vestit amb els hàbits del Cister.
    Aquest mateix any Pere I de València, II de Catalunya, III d'Aragó el Gran, va ser coronat a Saragossa i en la cerimònia, cancel·la el vassallatge amb el papat que el seu avi havia concertat.

   27 gener 1280 defalleix l'abat Bertran de Bach i culmina en un cisma, entre els elegits Pere de Bach i Ramon de Ripoll. Davant l'evidència, les dues parts van apel·lar al papa i es van dirigir a Roma.



Pere II, III d'Aragó.

   L'any 1281 Pere II organitza una flota per envair Tunísia i sol·licita al papa Martí IV, una butlla que declari l'operació militar com a croada, però el papa francès partidari de Carles d'Anjou se la va negar, encara donant-li mort a l'emir.

   30 agost 1282 Pere II va ser proclamat rei de Sicília i el 9 novembre el papa Martí IV, va respondre a la seva coronació amb l'excomunió.
  
   21 desembre 1283 el papa Martí IV deposa com a rei de la Corona a Pere II, oferint al segon fill del rei de França Carles de Valois.

   11 gener 1284 el rei Pere II, intervé el règim del Monestir de Montserrat i justificava la seva actuació per l'endeutament. Nomenant dos administradors reals, Bernat Fuster i Guillem Sescorts i nomenava defensors dels administradors reals als cavallers Maio de Castellolí, Guillem de Monteprovito i Berenguer de Castellolí.

   En el continu enfrontament entre Pere II i el papa Marti IV, per demostrar la seva autoritat al papa Marti IV, actua al Monestir de Montserrat, intervenint en el control de les rendes.
    27 febrer 1284 el papa Martí IV envesteix rei de la corona a Carles de Valois i declara una croada contra Catalunya.

    10 agost 1285 Pere II va pujar a la Muntanya de Montserrat com a pelegrí, fent vetlla tota la nit fins a la missa del matí. En el moment crític d'emprendre la campanya militar contra la invasió francesa.

   A l'octubre de 1285 els francesos envaeixen Girona, amb el rei Felip III al comandament, però Pere II al comandament dels Templers d'Aragó i Catalunya, capitanejats pel mestre Berenguer de Sanjust i la flota al comandament de Roger de Llúria, els fan retrocedir més enllà dels Pirineus.

   Els Cavallers Templers protegir el regne contra els invasors, tot i que aquests venien contra la Corona Aragonesa en nom del papa, cap suprem del Temple. D'aquesta manera, els templers van salvar al rei i la seva terra, demostrant la màxima fidelitat a la seva pàtria, per sobre d'altres consideracions.

   11 novembre 1285 Pere II mor a Vilafranca del Penedès, i Berenguer de Castelloli envaeix el Monestir de Montserrat.

   2 febrer 1286 és coronat a València Alfons I de València, II de Catalunya, III d'Aragó, el franc o liberal.


Alfons II, III d'Aragó.

   28 març 1286 el rei Alfons II, fill de Pere II, decideix acabar amb la situació creada al Monestir de Montserrat i ordena a tots els seus oficials, l'expulsió de Berenguer de Castelloli.

   19 novembre 1286 des de Salou, abans de partir a la conquesta de Menorca. El rei aprovava la decisió dels monjos del Monestir de Montserrat, de nomenar Jaume de Reig i Arnau de Bastida.

   28 juny 1287 nomena administrador a Jofre de Foixà, per fer front als deutes del Monestir de Montserrat.

   15 febrer 1288 és elegit nou papa Nicolau IV. Esperant un millor enteniment polític amb el nou papa, facilita el reconeixement oficial d'un nou prior de Montserrat.

   20 agost 1288 Alfons II des de Jaca, escriu a l'administrador reial Ponç de Balsareny a monjos i clergues, comunicant-los el final de l'administració reial. Nomenant prior Bernat Salvador i procurador a Berenguer de Castelloli i notificava, al seu lloctinent Comte de Pallars i al Veguer del Bages, perquè asseguressin la possessió i defensa del priorat de Bernat Salvador.

   17 juliol 1289 el rei Alfons II a dues cartes, recorda als seus oficials reals la defensa del Monestir de Montserrat, l'ordenació que ha de fer Ponç de Balsareny i la liquidació de deutes, que ha de fer el procurador Pere de Sant Climent.

   19 desembre 1289 el rei mana a veguers, que protegeixin el Monestir de Montserrat i que facin pagar les rendes, que vigilin que no s'entestin res pertanyi al Monestir de Montserrat.

   L'any 1289 Sant Joan de Mata puja a Montserrat, per demanar protecció a la recent creada Ordre de la Santíssima Trinitat.

   6 març 1290 es nomenant a Roma prior de Montserrat Ramon de Ripoll, en morir en el viatge Pere de Bach.

   9 de gener 1291 el rei Alfons II comunica a tots els oficials reials, i al veguer del Bages Berenguer de Boixadors, que el prior del Monestir de Montserrat Bernat Salvador, havia nomenat procurador a Hug de Cardona i els manava que el reconeguessin com a tal.

   17 de gener 1291 el rei intimida al veguer del Bages, a donar-li la possessió de drets i rèdits del Monestir de Montserrat, a Hug de Cardona i notificava a tots els oficials reials que havia concedit al prior Bernat Salvador ia la seva procurador, una moratòria d'un any en el pagament de 15.000 sous.

   18 juny 1291 mor a Barcelona als 27 anys Alfons II, el sepulcre es troba a la catedral.

   Mentrestant, de 1292 a 1294 es crea un buit papal, sumat al breu pontificat de Celestí V.

   4 de novembre 1296 el rei Jaume II, decideix que el prior de Montserrat Bernat Salvador, l'acompanyi en el seu viatge a la cort papal.
   El viatge del rei tenia com a objectiu, rebre de mans de Bonifaci VIII la investidura del regne de Còrsega i Sardenya, a més d'assistir al casament de Robert d'Anjou, duc de Calàbria i Violant germana de Jaume II.


Jaume II.

   Al març de 1297 el rei Jaume II estant a la cúria romana, aconsello al papa Bonifaci VIII a la concessió dels privilegis a l'abat Bernat Salvador, prior del Monestir de Montserrat.

   8 juny 1299 el papa Bonifaci VIII fa esment dels miracles de la Mare de Déu de Montserrat i aconsellat pel rei Jaume II, nomena l'arquebisbe de Tarragona jutge, en la controvèrsia entre Bernat Salvador i l'abat de Ripoll.

   En la comissió papal feta a Tarragona, ja estava tot sentenciat per Jaume II, quinze dies després de la presentació de la butlla de comissió el 24 de juny 1299. Des Nàpols Jaume II notifica a l'arquebisbe de Tarragona i oficials reials, com el papa havia manat amb un breu apostòlic, el reconeixement de Bernat Salvador com prior del Monestir de Montserrat. Però en el viatge de tornada de Roma, va morir a Siena.

   27 setembre 1299 novament és prior Ramon de Vilaragut de Ripoll, que al seu torn nomena Berenguer de Rocamora.

   20 de desembre 1300 el papa Bonifaci VIII, fa pública una butlla en la qual nomena Bernat Escarre prio de Montserrat. Paral · lelament Ripoll nomena Berenguer de Rocamora.
   El rei Jaume II per no enemistar-se amb el monestir de Ripoll, es declara partidari de no intervenir en la disputa sobre el Monestir de Montserrat.

   Al 1302 Jaume II demostrant la seva afecció al Monestir de Montserrat, fa ofrena votiva de quatre grans ciris anuals i confirma el privilegi concedit per Jaume I, de salvaguarda del camí i protecció als pelegrins.

   27 d'agost 1303 el abat Bernat Escarre, lluitava perquè el monestir de Ripoll li posés en possessió pacífica del priorat. Visita el bisbat de Tarragona aportant lletra escrita pel papa Bonifaci VIII i fer complir la seva elecció. Però el bisbat ajorna la seva decisió, fins a una nova vista de les dues parts a Lleida.

   Els recursos i reclamacions de l'abat Bernat Escarreno van progressar. El nou papa Climent V, el 13 gener 1306 nomena l'abat de Ripoll.

   4 abril 1309 el rei Jaume II, donava una sentència arbitral favorable a les reclamacions del monestir de Ripoll, van ser inútils les múltiples queixes dels reis de Sicília, dels ducs de Calàbria i del Senescal de Provença.

   L'any 1311 Jaume II va pujar en família al Monestir de Montserrat.

   L'any 1312, consta que els ermitans depenien del bisbat. Carta d'Hug de Cardona adreçada a l'ermità Berenguer, li concedeix permís per construir un oratori.

   4 de novembre 1312, se celebra el concili de Tarragona, on són absolts els templers.

   L'any 1317 el rei Jaume II, dóna a la Mare de Déu de Montserrat una imatge de plata, obra de l'argenter reial Tucio de Siena.

   Davant la creixent arribada de pelegrins al Monestir, des de l'altre costat del riu Llobregart i els perills que suposava en èpoques de crescuda. El 5 desembre 1317 comencen les obres del pont de Monistrol, promogut per l'abat Bernat Escarré.

   L'abat de Ripoll Gillem Descamps va escriure al papa Joan XXII demanant l'annexió del monestir. Als escàndols públics ocasionats per la lluita amb l'abat de Ripoll, se sumava l'actuació en l'administració del monestir. A principis de 1318 era tan precària la situació, que el 9 de febrer al·legant malaltia, Bernat Escarre delego l'assistència al concili provincial de Tarragona. Sabia que el concili es trobaria amb els bisbes i abats, i que molt aviat el empresonar.
   Acusat per l'abat de Ripoll davant del rei el mes de maig, Jaume II ordena la cerca i captura. Localitzat passa a mans de l'abat de Ripoll i acusat d'heretgia, és empresonat al bisbat de Vic
   Bernat Escarre recórrer a la cort pontifícia, i el 10 juliol 1320 el papa Joan XXII, dirigint-se al bisbe de Vic i l'inquisidor Arnau Burguet. Va dictar que no estava prou provat i que l'alliberessin, per presentar a la cort papal d'Avinyo a respondre, insistint en l'annexió dels bisbes catalans en el concili de Tarragona.

   Capturat Jaume II, el papa Joan XXII escriu el 1 octubre 1320 al bisbat de Vic, sol · licitant la seva opinió sobre l'annexió dels monestirs de Ripoll i Montserrat.

   6 novembre 1321 el Cavaller Arnau de Puigcerver, fa donació del seu castell, per a protecció defensa i custòdia del Monestir de Montserrat.

   Al novembre el prior Bernat Escarre viatja cap a la cort papal d'Avinyó, quedant l'administració del Monestir de Montserrat, en mans de l'abat de Ripoll Ponç de Vallespirans i de Ponç Escarrer, el seu germà.
   17 desembre 1321 defalleix a Avinyo Bernat Escarre, recuperant el priorat de Montserrat al monestir de Ripoll.

   28  juny 1322, Gallard de Balaguer és nomenat prior pel papa Joan XXII, i Gallard li envia una carta al papa perquè intervingui davant els creditors.

   6 de febrer 1323 Jaume II impedeix una execució judicial, sobre els béns del Monestir de Montserrat tenia a Cervera.

   1 juliol 1323 el papa Joan XXII envia una carta a Jaume II, perquè intervingui davant els creditors, perquè prorrogui el termini de pagament de deutes.

   Al desembre de 1323 Jaume II per mitjà del Sostveguer del Bages, li ordenava pagar el deute i els danys que el Monestir de Montserrat tenia pendent, amb Pere Botí de Manresa. Pel empenyorament de joies del tresor del monestir obstinades pel prior Escarre. Insistint en l'annexió dels dos monestirs, es van reunir els bisbes catalans en el concili de Tarragona de 1324, on es va presentar l'infant Jaume d'Aragó.

   El prior Gallart de Balaguer va rebre del papa Joan XXII, una carta l'1 de maig 1324, enviada també al bisbat de Vic, Barcelona Elna i Girona. El papa ordenava que es protegís el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat contra els detentors dels seus béns, impugnant els vells tractes econòmics abusius, imposant censures eclesiàstiques i recorrent de ser necessari al braç secular.

   19 desembre 1324 Arbert Desfreixe, es casa amb Sança neboda de Bernat Escarre. Amb la intenció de rebre un dot de 16.000 sous Barcelonins. El prior Gallart de Balaguer acusava implícitament al bisbe de Ripoll Ponç de Vallesprans, d'accions i omissions interessades, mentre va ser administrador i procurador del Monestir de Montserrat, durant els últims temps de Bernat Escarre. Per aquest motiu el 25 gener 1325 el papa Joan XXII, manava al bisbe de Vic que avisés al bisbe de Ripoll, i el cités a la cort pontifícia.

   16 febrer 1325 l'abat de Ripoll rep la notificació, però ell està amb Jaume II a València. El 16 maig 1325 l'abat de Ripoll i el prior del Monestir de Montserrat, compareixen davant el papa.
    L'abat de Ripoll és condemnat a pagar, el que havia cobrat pel lloguer de la quadra de Malcavaller. Gallard de Balaguer aconsegueix revisar embolics econòmics i rescindir contractes onerosos.

   1 setembre 1327 el papa Joan XXII, concedeix una butlla amb indulgències als pelegrins. Afavorint especialment els dies d'aglomeracions, ocasionades per les romeries estivals i alleugerir la despesa que el Monestir de Montserrat havia de fer, per proporcionar aliments els dies d'acolliment.

   26 de desembre any 1327, Gallard de Balaguer posa en marxa la primera part de l'ampliació i millora de l'Església. Degut al creixement massiu de pelegrins es construeix cor aracadas nau lateral i claustres. Contractant al mestre Ramón Fuster, pel preu de 1200 sous.

   14 febrer 1328 i dos procuradors es fan càrrec de l'administració, Ramon Alberti de Girona i Arnau de Sobrevals de Manresa.
    
   16 març 1328 Gallard de Balaguer, és nomenat pel papa Joan XXII abat del monestir de Sant Pere de Psalmodi de Nîmes. 

   8 abril 1328 mitjançant butlla papal de Joan XXII, concedeix al Monestir de Montserrat l'obediència dels ermitans, deixant de dependre del bisbat.

   12 de setembre 1330, Gallard de Balaguer fa restituir la sagristia del tresor del Monestir de Montserrat, un petit reliquiari de la Veracruz que s'havia dut sent prior.

   La vacant del priorat de Montserrat, no és aliena als interessos de la política real i als fills de Jaume II, els infants Joan i Jaume d'Aragó. L'infant Jaume d'Aragó, llavors arquebisbe de Toledo, rep l'administració del Monestir de Montserrat el 8 abril 1328 i patriarca d'Alexandria el 16 agost 1328. Estratègia destinada a evitar la presència de priors estrangers al Monestir de Montserrat, reafirmant les pretensions de patró real.

   Jaume d'Aragó res mes començar, obté una butlla del papa Joan XXII el 13 de maig 1328, per nomenar jutges, revisar i aclarir gravàmens, concedits pels seus predecessors sobre béns i drets del Monestir de Montserrat.


Alfons III.

    D'altra banda el seu germà Alfons III rei de Catalunya, li facilita també la solució de qüestions pendents a través de la cancelleria reial.
   9 juliol 1328 Joan d'Aragó encarrega l'administració a Ramon de Vilaragut, a qui li va succeir Arnau Guillem de Sagaró, prior de Sant Pere Gros de Cervera.

   Joan d'Aragó el 12 de desembre 1328, estant al Monestir de Montserrat, li feia concessió de la notaria o escrivania, al monjo Ramon de Orpi de Santa Cecília de Montserrat, contra les pretensions de Bernat Vidal rector de l'església de Monistrol de Montserrat.
   1 desembre 1328, Joan d'Aragó escrivia al seu procurador de Montserrat, a favor de la gent del patriarca a càrrec de les rendes de Montserrat. Concedeix una pensió de 2000 sous a Guillem Pere Pallares ia favor d'un dels seus servidors, Joan de Cascant i el seu fill "Scolari" Romini de Cascant. És el primer escolà de filiació coneguda.

   20 agost 1329 Joan d'Aragó aconsegueix un escrit papal, per passar visita canònica durant un any, a totes les esglésies de la Tarraconense.
   Aquest fet va provocar l'oposició dels monestirs exempts de la jurisdicció episcopal. El xoc amb l'abat de Ripoll va ser contundent. D'acord amb els privilegis d'excepció acordats amb el bisbe de Vic i confirmats pel papa Urbà IV, l'abat de Ripoll s'oposa a acceptar cap visita al seu monestir, a les seves esglésies ni a la seva priorat.

   16 de novembre de 1330, el rei Alfons III ordenava al braç secular, auxiliar al seu germà per fer les visites previstes en el priorat de Ripoll. El monestir de Ripoll va ser acorralat a mà armada. L'abat de Ripoll va recórrer a Roma i el 28 de maig 1331, el papa instava a l'arquebisbe Joan d'Aragó, de cessar en totes les seves visites i accions, en les pretensions sobre Ripoll. Però l'autoritza a la visita que havia estat atorgada a Ripoll, exceptuant el priorat.
   15 juliol 1331 el rei exhorta epistolar ment al patriarca, a arribar a una concòrdia amb l'abat de Ripoll, però el Patriarca apel · la al papa.

   16 agost 1331 el papa manava l'abat de Ripoll, que mostrés el patriarca els privilegis d'excepció ia l'octubre de 1333 va ser substituït per Ramón de Morros, rector d'Ulldemolins.

   Durant aquesta època, es va recopilar el cançoner popular que utilitzaven els pelegrins i els miracles de Nostra Senyora de Montserrat. Recollits en el Llibre Vermell de Montserrat, o Llibre dels miracles de Montserrat. Escrit en català i occità.

   2 novembre 1333 Joan d'Aragó es reuneix amb la comunitat Montserratina, per transmetre la voluntat del papa Joan XXII, delegant en el monjo Guillem, l'obediència dels ermitans al Monestir de Montserrat.


   12 de novembre 1333, Joan d'Aragó destinava 14 llums i diversos adorns de plata flors i efígies, que penjaven de la reixa que protegia l'altar de Santa Maria de Montserrat. I una relíquia insigne en caixa de plata, d'una de les Onze mil Verges amb què va ser obsequiat.

   14 novembre 1333 el monjo Guillem Pere de Matamala, es reuneix amb els ermitans a l'ermita de Sant Salvador, per transmetre la carta d'obediència signada per Joan d'Aragó.

   9 agost 1334 mor el patriarca Joan d'Aragó, i el priorat de Montserrat queda novament, en mans de l'abat de Ripoll Hug Desbac.

   14 setembre 1334 l'abat de Ripoll Hug Desbac, coincidint amb la pretensió del rei Alfons III, nomena Ramon de Vilaragut prior de Montserrat. Però es presenta al monestir com Chamber de Ripoll, maniobra de l'abat de Ripoll, per no aixecar suspicàcies a la cúria papal d'Avinyo, abans que arribi la butlla papal del seu nomenament.
   Satisfent els desitjos del rei Alfons III, el 18 setembre 1334 una butlla pontifícia del papa Joan XXII, nomena procurador general a Ramon de Vilaragut, que delega les seves funcions a Cerveró de Sant Celoni i el 19 gener 1335, el rei Alfons III nomena oficialment a Ramon de Vilaragut prior de Montserrat.
   Ramon de Vilaragut és un bon gestor i en el concili provincial, celebrat a Barcelona els mesos de juliol i agost, aprofita per aconseguir la concessió d'indulgències al Monestir de Montserrat.
   L'antic edifici de la Sala, de Monistrol de Montserrat, el va transformar en un notable palau gòtic. Compleix amb les prescripcions de la butlla papal de Benet XII, en la qual intentava rehabilitar els monestirs benedictins.

   L'any 1339 l'arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes, dóna quaranta dies d'indulgències als fidels que visiten el Monestir.

   11 d'octubre 1341, l'infant Jaume està present a la solemne consagració del nou altar major de l'Església de Montserrat, oficiada per l'arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes.

   Al juny de 1342 Ramon de Vilaragut, gestionant amb la cort reial a Barcelona, ​​intenta que el priorat de Montserrat sigui una abadia independent de monestir de Ripoll.
   4 de novembre 1342 el infant Jaume comte d'Urgell, escriu una carta sobre aquest tema al seu germà el rei Pere III, demanant-li que enviï una petició al papa.


Pere III.

    29 d'abril 1344, el rei Pere III puja a Montserrat pel Camí Reial de Collbató, el prior el rep a l'ermita de Sant Miquel.
    El rei li fa un present a la Mare de Déu de Montserrat d'una galera de plata, per l'èxit obtingut en la presa de Mallorca destronant Jaume III. S'allotja a la Sala, Palau Prioral de Monistrol Montserrat i després s'adreça ​​a la campanya del Rosselló i la Cerdanya.

    Després de reiterades peticions del papa Climent VI, l'última el 8 juny. 11 novembre 1344 el rei urgia al prior de Montserrat, perquè formés part de la comitiva que havia de acompanyar a Constanza fins Montpeller, dona de l'rei Jaume III de Mallorca.
   Durant aquests dies de negociacions amb el rei, el prior va activar el procés per erigir el monestir de Montserrat a Abadia.

   21 febrer 1345 va ocórrer el Miracle de la llum. Una misteriosa llum provinent de Montserrat, va travessar les vidrieres de l'antiga església del Carme de Manresa, al mateix temps que les campanes començaven a tocar soles. La llum es va situar sota la clau de volta de l'absis central, dividint-se en tres rajos de llum que es van repartir entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després es van tornar a reunir els tres feixos de llum en un de sol, i sortint de l'església es va dirigir novament cap a Montserrat.
   Aquest fet va provocar que es posés fi a l'excomunió que pesava sobre la ciutat. Portada a terme pel bisbe de Vic, a causa del pas de la sèquia de Manresa per terres del bisbat.

   13 de juny 1345, el rei Pere III demana oficialment al papa Climent VI, erigir el monestir de Montserrat a Abadia.
   El papa comissiona immediatament al bisbe de Barcelona, ​​perquè l'informi sobre la conveniència d'erigir Montserrat a Abadia, que rendes disposava, i del que representaria per al monestir de Ripoll.
   L'empitjorament econòmic de la mensa abacial de Ripoll, que només té 400 sous de renda, mentre que el Monestir de Montserrat disposa de 1600, a més de que Montserrat a canvi de les inversions que havia fet Ripoll, pagava la meitat del tributs del monestir de Ripoll.
   25 desembre 1345 el rei recapacita, i envia una carta al papa revocant la petició que va fer sis mesos, per raons d'honorabilitat i prudència.

   12 de gener 1347, Ramon de Vilaragut obtenia del papa, una concessió d'indulgència a pelegrins i visitants del Monestir de Montserrat, que en alguna de les quatre festes anuals de Nostra Senyora de Montserrat, donessin una almoina.

   3 d'octubre 1348, Ramon de Vilaragut mor de pesta negra al Palau Episcopal de Monistrol de Montserrat. El sarcòfag ornamentat amb la seva figura i el seu escut d'armes, descansa a la cripta del Monestir de Montserrat.

   8 de novembre 1348. A petició del rei Pere III i l'abat de Ripoll Hug Desbac, el papa Climent VI nomena prior de Montserrat a Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol.

   27 de juliol 1351, el rei Pere III visita el Monestir de Montserrat. Fa petició del priorat de Montserrat, per al fill de l'infant Pere comte de Ribagorça, Jaume d'Aragó de nou anys d'edat. La petició no progressa. 
La cúria papal s'excusa de no poder atendre-la, entenent que el candidat té nou anys d'edat.

   28 setembre 1351 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de Esparreguera i Castell de les Espasas.

   Com compensació a Jaume d'Aragó, el papa Climent VI el 22 novembre 1351, li concedeix una reserva de dignitats i beneficis eclesiàstics, juntament amb una pensió anual de 2000 florins d'or, sobre les rendes del Monestir de Montserrat.

   28 març 1352 Jaume de Vivers és nomenat abat de Ripoll, on es desplaça conservant el priorat de Montserrat.

   L'any 1359 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell d'Olesa i Castell de Sant Pere Sacama.  

   1 de gener 1362 Jaume de Vivers torna al Monestir de Montserrat.
   Va fundar la festa i el benefici presbiteral de la capella de les Onze mil Verges, que encarrega construir contractant a l'escultor Pere Moragas. La capella acull el seu sepulcre de marbre. 
   Moragas també va esculpir, les set creus coronades que Pere III manar col·locar en el Camí ral de Collbató a Montserrat i al recinte monacal construir el claustre.

   13 d'agost 1362, Pere III aconseguia la renovació d'una butlla pontifícia de 1359, que permetia poder fer missa abans de l'alba. Amb l'objectiu d'afavorir la jornada de camí dels pelegrins, que partien després d'acabada la missa matinal.

   L'any 1363 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de Monistrol.  

   L'any 1370 el Monestir de Montserrat, adquireix el Castell de El Bruc i Castell de Guardia. 

   L'any 1373 el papa Gregori XI, atorga als ermitans poder per triar confessor.

   19 maig 1373 Jaume Vivers va morir al Palau de Monistrol de Montserrat.

   6 de juny 1375, el papa nomenava prior de Montserrat Rigald de Vern.
   La reacció del rei Pere III no es va fer esperar i el 16 juny iniciava una queixa diplomàtica al papa. Per tal de que el nomenament no fos efectiu.

   25 maig 1375 Pere III demanava al papa, que confirmés en la provisió del priorat de Montserrat a Galceran de Besora, monjo de Ripoll. 
   El monarca no volia la presència d'un prior estranger, afirmant que no es tractava d'un menyspreu cap al candidat papal. La seva petició es basava en raons de caràcter polític, a més que la providència francesa retrauria la devoció cap a Montserrat.

   2 gener 1376 Pere III continua insistint en la seva petició sobre el priorat de Montserrat, a la persona de Galceran de Besora.

   20 juny 1376 Pere III instava al papa a expulsar-lo del Monestir de Montserrat, per ser d'una altra nació i promoure a una altra abadia.

   11 juliol 1376 el Monestir de Montserrat, hereta de la família Guillem Durfort el Castell de Collbató.

   5 gener 1377 Pere III enviava una recomanació que era una ordre, al prior Rigald de Vern, perquè desistís de Montserrat.

   4 de febrer 1377 el papa Gregori XI de Avinyó, li concedia autorització per agafar un crèdit de mil francs d'or, per poder fer front als deutors del Monestir de Montserrat, així com poder empenyorar els béns.

   26 març 1378 mor el papa Gregori XI. Aquest mateix any ja havia traslladat la seva seu papal a Roma, on es va celebrar un conclave per a l'elecció del nou papa, del que va sortir elegit Urbà VI a Roma.
   Diferents bisbes i cardenals no estaven d'acord amb la seva elecció i es van reunir per demanar la seva abdicació, davant la seva negativa una nova elecció designar a Clement VII d'Avinyó.

    L'any 1378 Pere III crea l'Cambra Apostòlica Real, per tutelar la fiscalitat pontifícia. Per la seva declaració de neutralitat en el cisma d'occident, respecte a qualsevol dels dos papes, Urbà VI a Roma i Climent VII a Avinyó.

   16 de novembre 1379, Pere III declarava davant l'esdeveniment de l'inici del cisma d'occident, que considerava ineficaces les provisions fetes per qualsevol dels dos papes, si no tenien el seu beneplàcit.

   El 20 novembre 1379 la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa de Pere III, es dirigeix ​​a l'abat de Ripoll i al bisbe de Tortosa. Avisant que el prior Rigald de Vern, estava greument malalt i se'ls requeria la col · laboració, per promoure a Galceran Dezcatllar abat, de Sant Miquel de Cuixà, per cobrir la imminent bacant del priorat de Montserrat.
   Simultàniament el 20 de novembre 1379, el rei Pere III escriu al papa Climent VII d'Avinyó. Comunicant-li que el papa Urbà VI de Roma, li havia ofert ser cardenal al seu cosí Jaume d'Aragó arquebisbe i administrador de València, però que el li havia induït a renunciar.

   Al gener 1380 Pere III, arran de les denúncies per robatori, mana als seus oficials aixecar un inventari del tresor del Monestir de Montserrat. Unes setmanes després s'excusava el prior.
   Un cop negociat el pagament amb la Cambra apostòlica Real, al 1380 li reclama al prior els 32000 sous que devia vacant del priorat, mentre que el prior es queixava que ja ho havia pagat a la Cambra Apostòlica Papal.

   Al gener de 1381 Pere III li continua reclamant la liquidació, reconeixent les despeses que li havia suposat al prior, l'adquisició del castell de Collbató.

   A l'octubre de 1382 l'infant Joan, dóna dues mil florins a les arques del Monestir de Montserrat.

   L'any 1383 l'infant Joan dóna un àngel de plata a Montserrat.

   Al setembre 1383, el rei acusava novament al prior, de dissipar el patrimoni del Monestir de Montserrat i l'amenaça amb prendre mesures.

   Al gener 1384, Violant de Bar esposa de l'infant Joan, recomanava al papa l'abat Bernat de Santa Maria de Roses. A causa que el prior de Montserrat està greument malalt.

   24 juny 1384 el rei envia una ordre al mestre nacional, perquè passi personalment pel Monestir de Montserrat, a informar-se si el prior ha venut dissipat o entestat, llums de plata i altres joies i riqueses.

   14 juliol 1384 Pere III manava a la Cambra Apostòlica Reial, executar els béns del prior de Montserrat en la quantitat de 22000 sous, dels 42000 que devia a la Cambra Apostòlica Reial.
   Pocs dies després el rei sol·licitava al papa, poder disposar anualment de dos mil florins d'or, d'un total de cinc mil corresponents als beneficis eclesiàstics. Per socórrer la viduïtat d'Elionor de Prades, reina de Xipre i cosina seva.

   8 novembre 1384 va morir el prior Rigald de Vern i Pere III ho comunica al papa Climent VII. Li fa saber que el prior ha destruït el Monestir de Montserrat, despullant de les seves joies i la total devoció de les seves gents, en crítica pel seu nomenament i haver-lo mantingut tot i haver tantes queixes.
   Pere III per evitar que prengués possessió Vicenç de Ribas, per l'abat de Ripoll. Hi havia encarregat l'administració immediatament a l'abat de Santa cecilia de Montserrat ia Bernat Eimeric, actuant sota la direcció de Miquel Ricomà, encarregat de la Cambra apostòlica Reial.

   14 novembre 1384 Pere III escriu al papa Climent VII d'Avinyó, amb unes propostes molt concretes per a l'elecció del successor del prior de Montserrat. El rei li deia que havia de ser una persona del país, que a més fos de la seva confiança i referint-se al procés de nomenament. Li demana al papa no només la seva anul·lació de qualsevol reserva, feta a favor d'algun candidat de la cúria papal, que a més el papa renunciés a la provisió de Montserrat, retornant-li el dret a l'abat de Ripoll.

   14 novembre 1384 l'infant Joan, escrivia al bisbe de Tortosa recolzant la petició del monarca, i demanant-li que davant del papa afavorís la candidatura de Berenguer de Barutell, nét de la reina Sibil·la.


Reina Sibil·la.

    20 novembre 1384 la reina Sibil·la de Fortià, escriu a la cúria papal d'Avinyó, per aconsellar al seu nét com prior successor.

    20 novembre 1384 el papa Climent VII, signava butlla nomenant prior de Montserrat a Pere de Vergne.

    7 desembre 1384 Pere III urgia als seus agents a la cort papal, perquè aconseguissin que el papa revoqués l'elecció del cardenal. I demanava que al Monestir de Montserrat, no es pot posar una persona mediocre, després del desastrós priorat del difunt Rigald de Vern. Que havia fet perdre la devoció i veient el gran i irreparable espoli de joies notables i de gran valor.

   8 abril 1385 la reina Sibil·la, envia escrit als agents reals de la cort papal d'Avinyó. Dient que el rei estava disposat a aconseguir el nomenament de Berenguer de Barutell com prior de Montserrat, encara que fos negociant amb els interessos del cardenal Pere de Vergne. El fet no prospera i Berenguer de Barutell és desviat per la cúria papal, cap a altres beneficis eclesiàstics.

   18 agost 1385 Pere III i el seu fill Joan es dirigeixen al papa Climent VII, declarant novament partidaris del dret de Ripoll, invocats a l'inici de la vacant per l'abat de Ripoll Ramon Descatllar. Conformant per carta l'infant Joan al Consell de Cent de Barcelona.

   15 octubre 1385 Pere III ordenava atendre les reclamacions que li havia fet, per al nou prior de Montserrat. L'administració del Monestir de Montserrat continua en mans d'agents reals, que impedien la presa de possessió del cardenal Pere de Vergne.

   5 gener 1387 mor Pere III i el 30 de gener 1387 pel voluntat del nou sobirà Joan I, Vicenç de Ribas rebia la possessió del priorat de Montserrat i les seves rendes, de mans dels administradors de la Cambra apostòlica Reial. 


Joan I.
   30 gener 1387 el Consell de Cent de Barcelona, ​​escrivia al papa Climent VII. Exposant la necessitat de proveir el càrrec prioral de Montserrat, proposant com a candidat a Bernat de Vallseca del monestir de Sant Cugat del Vallès.

   24 febrer 1387 el rei Joan I, abandona definitivament la neutralitat o indiferència, en matèria d'obediència papal i reconeix oficialment, al papa de Avinyó.

   6 març 1387 el rei Joan I dicta un plec de supliques polític personals al papa Climent VII, i al final de l'escrit la petició d'erigir el monestir de Montserrat en abadia independent de Ripoll.
   Gràcies a la seva declaració d'obediència, el papa Climent VII li dirigeix ​​unes lletres pontifícies, per a l'elecció en abadia del priorat de Montserrat.

   26 maig 1387 Joan I escriu al papa Climent VII, insistint en el seu desig de veure el priorat de Montserrat convertit en abadia. Així com renovar el seu suport al candidat que presentava per ser envestit abat.

   8 juny 1387 el papa Urbà VI nomena prior Bernat de Vallseca.
   Davant d'aquest nomenament, el rei Joan I per la tradicional devoció que tenia per Montserrat, s'alinea més decididament encara, al costat del prior Vicenç de Ribes.

    30 agost 1387 Joan I anuncia una visita votiva, per indicar unes reformes a fer, a les cambres reials del Monestir de Montserrat.

   Tan ferma era li actitud del rei a favor de Vicenç de Ribes, que a la primavera de 1389, arran d'uns fets dels oficials reials destinats a no instal · lar a Bernat de Vallseca a Montserrat.
   Des de la cort papal d'Avinyó es va amenaçar, amb la declaració d'un interdicte general. Com a conseqüència l'abat de Santa Cecília va ser excomunicat.

   Al maig de 1389 Joan I pressiona al papa, en base a una butlla d'elecció de Montserrat en abadia, i que proveís a Bernat de Vallseca, amb una abadia de Catalunya o Aragó. Insistint al papa de la seva afecció a Montserrat i per tant, suplicava al papa que la voluntat real era que el prior de Montserrat sigui Vicenç de Ribes.

   La preocupació pels efectes de la discòrdia i la pressió de Avinyó, van provocar que el monarca del 10 setembre 1389, ordenava al procurador fiscal de la cort, que protegís l'embargament béns i rendes de Montserrat.

   2 d'agost 1390, Climent VII envia una carta executòria la reina Violant de Bar, en la qual li manava posar en pacifica possessió del priorat de Montserrat, a Bernat de Vallseca i d'expulsar Vicenç de Ribes. Capturar i posar-lo a disposició de la cort papal, per castigar-lo per impostor i defensor de la causa del papa de Roma Bonifaci IX.

   Al setembre de 1390 Joan I insisteix al papa, en la petició de Vicenç de Ribes per prior de Montserrat, com a candidat real.
   A l'octubre de 1390 mor Bernat de Vallseca.

   6 octubre 1390 Joan I va escriure a Clement VII, demanant-li que no proveís la vacant del priorat de Montserrat. El mateix dia el germà del rei l'infant Marti Duc de Montblanc, també es dirigia al papa Climent VII en idèntics termes.
   Aquest mateix dia el rei escriu al vicecanceller reial, perquè provoqui una crida popular a favor de Vicenç de Ribes.

   Al març de 1391 Joan I insisteix al papa en la petició de Vicenç de Ribes, per prior de Montserrat com a candidat real. Joan I no ignorava la causa de la negativa a la seva petició, a causa del cisma existent entre el papat de Avinyó i el papat de Roma. Vicenç de Ribes havia obtingut provisió del priorat de Montserrat, de part del papa Urbà VI de Roma, motiu de contínua negativa de Climent VII d'Avinyó.

   13 de maig 1391 el vicari general del bisbat de Vic, Joan de Caselles. Excomunicava Vicenç de Ribes i posava al Monestir de Montserrat sota entredit eclesiàstic. La causa va ser la negativa del prior de Montserrat de pagar la contribució que li pertanyia, pel subsidi pecuniària que el bisbe de Vic havia de aportar, al llegat apostòlic de Avinyó de Pedro Lluna.

   L'any 1391 la reacció de Avinyó es concreta amb noves pressions sobre el rei Joan I, per aconseguir la renúncia de Vicenç de Ribes, nomenant prior al cardenal Jaume d'Aragó per Clemente VII com a successor de Bernat de Vallseca. El prior de Montserrat assabentat de les intrigues, envia al seu sotsprior a tractar l'assumpte directament amb el rei.

   Joan I el 17 febrer 1393 els reconeixia i els deia que no havia rebut la seva renúncia, ni carta ni del papa ni del cardenal de València. El sotsprior de Montserrat seria des de llavors l'interlocutor entre el prior i el rei.
   Al febrer 1393 el prior envia un correu a través del sotsprior a València, per trobar-se amb Joan I i explicar-li els esdeveniments ocorreguts sobre la seva decisió.

   12 setembre 1393 Joan I escrivia a la reina, informant-la que el monjo i l'ermità que els ha enviat el prior a Tolosa, ara els tramet amb una carta per a ella.

   16 febrer 1394 Joan I des València, fa un memorial i l'envia al prior Vicenç de Ribes, perquè el sotsprior el lliuri al papa de Roma Bonifaci IX. Sistema de comunicació que utilitzaven entre Roma Montserrat i Barcelona, ​​a causa del cisma existent entre Roma i Avinyó.

   A l'estiu de 1395 Joan I li tramet una carta al papa de Roma Bonifaci IX, a través del sotsprior.

   3 de setembre 1395, Bonifaci IX tramet una carta a la reina Violant de Bar, dient-li que havia rebut les cartes reials i que per mitjà del sotsprior, li transmetia un missatge verbal.

   19 maig 1396 mor Joan I. Volia ser sepultat al monestir de Montserrat però va ser sepultat a Poblet. I el 30 maig 1396 mor Jaume d'Aragó.
   Li succeeix en el tron ​​el seu germà, Martí I l'Humà.

   18 agost 1396 Pedro de Luna, ara papa Benet XIII d'Avinyó. Escriu expulsant al prior de Montserrat Vicenç de Ribes, i atorgant al bisbe de Barcelona i l'abat de Ripoll, la facultat d'absoldre tots els que havien anat a Montserrat o havien tingut tracte amb Vicenç de Ribes, condemnat per usurpador del priorat.

   19 d'agost 1396, Benet XIII invalida tots el actes d'administració eclesiàstica i patrimonial, realitzats pel prior Vicenç de Ribes. El manava empresonar i concedia a l'abat de Ripoll Ramon Descayllar, la facultat d'absoldre i rehabilitar els clergues i laics beneficiaris, que passessin a l'obediència de Benet XIII.

   Novembre 1396 les condemnes contra Vicenç de Ribes les fa publicar l'abat de Ripoll, a l'església de la Seu de Manresa durant la missa de Tots Sants.

   15 desembre 1396 Joan de Prat reconeixia vassallatge al prior Vicenç Ribes, igual que anteriorment ho va fer el seu pare Ausbert de Prat. Jurament de servei guarda i defensa, efectuat amb l'espasa al Castell de Guàrdia, a Sant Dimas.

   2 gener 1397 circulava a Barcelona una requisitòria contra Vicenç de Ribes, per l'ofensa verbal que havia pronunciat contra Benet XIII, en presència de la reina i del consell.

   20 juny 1397 el papa Bonifaci IX, concedeix al Monestir de Montserrat el jubileu de Porciúncula, que es podia celebrar al 8 de setembre, festa patronal del Monestir de Montserrat.

   3 d'octubre 1399, el cardenal de Tarazona Martín de Zalba en nom de Benet XIII, enviava unes lletres apostòliques als bisbes de la província de Tarragona, perquè publiquessin les censures eclesiàstiques, en les quals havia incorregut Vicenç de Ribes cap Benet XIII i el seu antecessor Climent VII.
   Li acusava d'cismàtic, per la seva defensa continuada del pontificat de Roma i el culpava de la persecució que estava tenint Benet XIII, pel setge opressor que estava tenint el palau de Avinyó.

Martí I.

   El rei Martí l'Humà, trobant a Saragossa reclamar el Calze del Sant Grial. El document de donació es conserva a Barcelona datat el 29 de setembre de 1399Custodiat al palau de l'Aljafería, va passar a la capella de Santa Àgata a Barcelona.

   12 octubre 1401 el rei Martí I, veient que eren contraproduents les sentències de Avinyó contra el prior de Montserrat. A través de l'abat de Ripoll envia una carta a Benet XIII, en la qual li explicava el panorama religiós i els comentaris populars, demanant la fi de les condemnes i l'exoneració de les consciències.

    A l'abril 1404 el rei es queixava a Benet XIII, per no haver rebut cap resposta a les tres ambaixades que sobre el projecte li havia enviat. El monarca insistia en un nou memorial en el qual li demanava el nomenament del priorat de Montserrat a Abadia, recordant-li que a Joan I ja li havia estat concedit el nomenament per Clemente VII.

   Al maig 1405 el rei insistia i instava l'elecció del priorat de Montserrat a Abadia.

   L'any 1406 el rei Martí I, decideix ajornar les accions administratives organitzades contra el prior de Montserrat. Argumentant que la seva manera de procedir contra Avinyó, es deuen a les constants condemnes i la contínua persecució de Montserrat, per l'acció popular d'obediència romana impulsada des de Montserrat. El que va provocar la fugida de monjos d'altres monestirs per instal · lar a Montserrat.

   L'any 1406 Maria de Luna esposa d'Marti I, visita Montserrat.

   19 de setembre 1408 el papa de Roma Gregori XII nomena cardenal a Vicenç de Ribes.

   6 d'octubre 1408, per tractar la resolució del cisma papal i la unitat de l'església. El Consell de Cent envia a Roma Vicenç de Ribes, acompanyat del prior de la Cartoixa de Vall de Crist.

   10 novembre 1408 mor a Montserrat Vicenç de Ribes.
   El rei Marti I escriu al papa Benet XIII, per informar de la seva mort i li suplica tres gràcies per a Montserrat, que aixequi el dubte de l'església, que la faci abadia i que proveeixi a aquesta abadia a Marc de Vilalba de l'abadia de Ripoll .

   15 novembre 1408 s'hauria el Concili de Perpinyà que arrossegaria l'exili a Benet XIII.
   En el seu exili cap a Peníscola 10 març 1409, visita Montserrat d'acord amb el rei Marti I. Erigint el priorat en abadia independent i nomenant el primer abat de Montserrat a Marc de Vilalba, qui a més seria el tretze President de la Generalitat de Catalunya.

   11 març 1409 el papa Benet XIII, va ordenar que el Monestir sustentés dotze ermitans, com a màxim permès.

   25 març 1409 cardenals dissidents, el rei de França Alemanys i Anglesos van arribar a un acord per celebrar el concili de Pisa. Immediatament van ser cridats els dos papes per comparèixer en qualitat d'acusats.

   5 juny 1409 van ser deposats els papes, després d'exposar els càrrecs de l'acusació per dos canonistes. Immediatament es van reunir els 24 cardenals per nomenar el nou papa Alexandre V.
   Gregori XII va fugir a Rimini i Benet XIII a Peníscola.

   L'any 1409 l'abat Marc Vilalba absolia de l'excomunió, als penitents que van reconèixer al prior Viceç de Ribes, en virtut de la butlla que Benet XIII atorgada en 1396 a l'abat de Ripoll Ramon Descatller, per lluitar contra el prior de Montserrat.

   21 juny 1410 el papa Benet XIII visita Montserrat.

   31 de maig 1410, mor Martí I sense fills i sense haver nomenat successor.

   Després de dos anys de disputes, desemboquen en l'anomenat Compromís de Casp de 1412. On va ser elegit nou rei Ferran I, de la dinastia castellana dels Trastàmara.

   Ferran I reina d'abril de 14121416, que puja al tron ​​el rei Alfons I el savi, V d'Aragó el Magnànim.

   El papa legítim Martí V, al 1418 va ratificar la constitució del monestir en abadia.

   L'any 1419 Alfons IV, visita a l'ermità Arnau Carboner a l'ermita de Sant Joan. Després d'aquesta visita ordena que li donin cent florins.

   L'any 1440 en el Concili de Basilea, el papa expedia butlla ratificant privilegis atorgats a Montserrat pel papa Bonifaci IX.

   6 març 1440, és abat del Monestir de Montserrat Antoni de Avinyó i de Moles, sent després 21è President de la Generaritat de Catalunya.

   L'any 1450 defalleix l'abat Antoni de Avinyó i de Moles i el rei Alfons V el Magnànim, va aconseguir que el papa Nicolau V nomenés nou abat de Montserrat, Antoni Pere Ferrer.

   17 setembre 1455 el papa Calixt III, envia carta als bisbes de Vic i Ripoll. Per que visitin Montserrat i adverteixin als sis monjos arribats de Montecassino, de la seva falta d'integració i empenta. Mesos després van ser de tornada a Itàlia.

   28 gener 1456 el papa Calixt III tramet carta a totes les autoritats. Informant de l'elecció de l'abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer, per comandar la galera pontifícia que ha de combatre, als enemics del catolicisme a Terra Santa i l'obligació d'auxili i pas franc pels diversos ports.

   22 de Juliol 1458 l'abat Antoni Pere Ferrer és nomenat 27è President de la Generalitat de Catalunya, havent-se de traslladar a Barcelona.

   10 gener 1459 el rei Joan II concedeix a l'abat de Montserrat, autorització per disposar de tribunal de l'Abadia, en les possessions que té el monestir al carrer Portaferrissa de Barcelona.

   20 de setembre 1460 es trobava a l'Abadia el perseguit príncep Carles de Viana, fill del rei Joan d'Aragó. Implorant auxili a l'espera que en les corts que el rei havia de tenir a Lleida, el nomenés príncep de Girona i successor de la Corona d'Aragó.
   2 desembre 1460 havent anomenat el seu pare, va arribar a Lleida i li va manar detenir pres.


 

   L'any 1461 va començar la guerra civil, per la resistència del rei a lliurar el seu fill el príncep Carles de Viana, a la Diputació General de Catalunya, de la qual era membre l'Abat Antoni Pere Ferrer.

   23 de setembre 1461 mor a Barcelona el príncep Carles de Viana. Immediatament el rei Joan envia al príncep Ferran a Catalunya acompanyat de la reina mare, perquè fos jurat lloctinent i primogènit de Catalunya. Al 10 novembre 1461 va arribar a Lleida on va ser jurat príncep. Després van partir per visitar l'Abadia de Montserrat.
    Va començar una guerra civil de bàndols al principat, partidaris i contraris al rei.


Joan II.
   23 juny 1463 el rei Joan veient a tots els seus regnes exposats a una guerra civil, per les diferències existents entre Castella i el Principat de Catalunya, va decidir partir a França per buscar la mediació del rei Lluis XI.
    Embarcar en la galera del comte de Pallars, l'abat Antoni Pere Ferrer i el senyor Joan de Copons, com a missatgers de Barcelona.

    La concòrdia proposada pel rei de França, feia arribar el 21 gener 1464 a l'infant Pere de Portugal fent-se cridar Rei d'Aragó i Sicília, promovent amb més furor la guerra civil al principat.

   1 maig 1464 Pere de Portugal fa donació a l'abat del monestir Antoni Pere Ferrer, dels castells de Castelloli i Castellgali. 

   L'any 1465 Antoni Pere Ferrer és acusat  per prendre represàlies i viatja a Portugal buscant la protecció d'Alfons V el Magnànim, cosí de Pere de Portugal, on el fan presoner.

   28 febrer 1465 al costat de Calaf, va ser vençut l'exèrcit del Conestable de Portugal. Però va tenir la fortuna d'escapar i no caure en mans de les tropes del rei, el que atribueix a un miracle de la Verge de Montserrat. Per aquest motiu va fer vot i va oferir a la Verge una creu d'or adornada amb perles i pedres precioses.

   4 novembre 1466 la Generalitat tramet carta al rei Alfons V de Portugal, demanant l'alliberament de l'abat Antoni Pere Ferrer.

   20 juny 1469 Joan de Lorena, fill de René d'Anjou, concedeix l'excepció del dret al segell per a tots els documents sorgits de la cancelleria reial, en benefici del Monestir. Privilegis de conseller real i canceller per al Santuari de Montserrat.

   L'any 1471 cau Barcelona novament en mans de Joan II, i l'abat Antoni Pere Ferrer és embarcat en una galera sense retorn.

   2 febrer 1472 el papa Sixt IV nomena abat de Montserrat a Giuliano de la Rovere i el 15 maig 1473 és ratificat.

   8 octubre 1475 el rei Joan II, ratifica i amplia concessió de salvaguarda real, a les persones i béns del Monestir.

   En l'any Sant de 1476, el papa Sixt IV atorga el privilegi de pelegrinar al Santuari de Montserrat, obtenint les mateixes gràcies concedides a Roma.

    L'any 1476 es construeix el claustre gòtic de l'abadia, sufragat per l'abat Giuliano de la Rovere que mes tard seria el papa Juli II.
    Va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plans de l'actual Basílica de Sant Pere. Va ser el papa que va encarregar a Miquel Àngel les pintures de la Capella Sixtina, on es poden observar els escuts de Montserrat i de l'abat.

Giuliano de la Rovere.

   19 gener 1479 defalleix el rei Joan el Gran  a Barcelona i li succeeix al tron ​​d'Aragó seu fill, Ferran II el catòlic.

   Leonardo Da Vinci va visitar almenys en dues ocasions la Muntanya de Montserrat, al 1481 i 1483.
   A Montserrat va pinta el quadre de Sant Jeroni i el paisatge de la Muntanya de Montserrat, que li va servir d'inspiració per pintar La Verge de les Roques, La Gioconda i L'Anunciació.
   Da Vinci tenia arrels catalanes, a Barcelona mor un avantpassat anomenat Giovanni da Vinci en 1406. Presumible ment fugits del Pirineu Català, després de la Croada contra els Càtars.

   16 juny 1481 provinent de Abellera, ingressa a l'ermita de la Trinitat Bernat Boïl. Mesos després Giuliano de la Rovere ho nomenaria superior dels ermitans, a l'ermita de la Santíssima Trinitat.

   L'any 1483 Joan de Peralta, noble de Castellet i la Gornal i germà del virrei de Sicília. Va ser nomenat per Ferran II, abat del Monestir de Montserrat.

   L'any 1484 se'n té constància amb l'hàbit d'ermitans a Joan Pujó, Benet Roig, Pere Tarasco, Salvador Desguell, Berenguer Desguell, Antoni Figuera, Pere Coll, Gaspar Mirambells, Diego Codino, Antoni Dalmau.

   5 octubre 1489 l'abat Joan Peralta, col·loca la primera pedra de l'ampliació del Monestir.

   En 1489 l'ermità Bernat Boïl, imprimeig el seu llibre "De Religione" mitjançant tècnica de l'estampat.

    L'any 1491 l'abat Joan de Peralta, va ser nomenat 38 President de la Generalitat.

   L'any 1492 el rei Ferran II, envia a Bernat Boïl a França en missió diplomàtica.

   25 juny 1493 el papa Alexandre VI envia a Bernat Boïl i 12 monjos, amb Cristóbal Colón cap a les Amèriques. Convertint-se en el primer missioner i començament de l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat.


Bernat Boïl.

   Els reis catòlics en visita al Monestir en 1493, faran perdre l'autonomia del Monestir. Van aconseguir del papa Alexandre VI butlla d'annexió enviant monjos de Valladolid. 
   L'Abadia pas a dependre de la congregació castellana el 28 de juny 1493 i el 3 de juliol 1493, és nomenat prior García Ximénez de Cisneros.

   24 juliol 1493 l'abat Cisneros accepta la petició de tres ermitans castellans, Pere Marc, Onofre d'Arcs i Joan de Biscaia.

   24 desembre 1493 a més se'n té constància amb l'hàbit d'ermitans a Joan Serra, Benito Martínez, Pere Gascón, Joan Molla, Miguel de Navarra, Martín Pérez, Antoni Figuera i Juan Lorenzo.

   22 juliol 1494 ingressa l'ermità-poeta Joan d'Enguinados...

   L'any 1494 l'humanista metge i geògraf universal Hieronymus Münzer, després de visitar diferents continents, va escriure aquesta frase en el seu llibre "L'home contemplatiu cercaria inútilment un lloc mes propici que les ermites de Montserrat".

   9 març 1495, l'abat Cisneros convoca una reunió entre monjos i ermitans, per transmetre la reorganització de la vida eremítica, confirmada a l'agost pel papa Alexandre VI. 
   Es mostra continuista fins i tot en el nombre de dotze ermitans com a màxim, però modifica normes, com la pèrdua de vot per triar prior.

   Al desembre de 1498Cisneros renova la impremta i fa instal·lar una premsa, contractant al mestre estampador Joan Luschner.

   Cisneros és nomenat abat de Montserrat el 1499.
   El seu arrelament al país va ser patent, governador actiu i influent, reorganitzant totalment la comunitat i el monestir.
   Va dirigir l'ampliació del Monestir, la reconstrucció de les ermites i la creació de l'Escala dreta, per comunicar amb les ermites.
   Va construir impremta i biblioteca, que va regentar l'impressor alemany establert a Barcelona Joan Rosembach.

   Encara que tinguem notícies d'una tipografia del Monestir de Montserrat que es remunta al 1409, al 1499 adopta una nova tècnica d'impremta, imprimint el primer incunable el 16 abril 1499
   Encara avui es troba una biblioteca de gran valor cultural. Conté 300 mil volums i 400 incunables. També es conserven documents i manuscrits en català pertanyents al segle XII, encara que alguns hagin desaparegut durant les devastacions de les guerres.
   Actualment és el segell editorial en actiu, mes antic d'Europa.

   L'any 1510 l'abat Cisneros, anul·la l'obediència de Montserrat a l'abat de Valladolid. Degut a la difícil convivència, durant la guerra dels segadors.

   L'any 1514 l'abat Perez de Burgos, edita un llibre recollint la Història de Montserrat. Estampat a Barcelona i traduït a Alemany, Francès, Anglès i Italià.

   A partir de 1516 l'emperador Carles I, V d'Alemanya visita nou vegades el Monestir de Montserrat. La impotència d'expressar la sensació experimentada a Montserrat el motiva ha dir "Una certa deïtat que no sé com expressar".

   25 de març 1522, va ser ferit Ignasi de Loiola a la batalla de Pamplona. Durant la seva convalescència visita Montserrat, ia la vetlla militar, renuncia de tots els seus béns davant la Verge de Montserrat.
   Fundador de la Companyia de Jesús, va tenir les sevas més reveladores experiències místiques. Visions i revelacions que a Manresa, acabaria de redactar el futur projecte renovador del catolicisme, que acabarien revoluciont els pilars de l'Església.


Ignasi de Loiola.

   L'any 1539 s'annexiona definitivament Santa Cecília, al Monestir de Montserrat...
   
   L'Emperador Carles I va morir el 21 de setembre 1558, sostenint entre les seves mans, espelmes beneïdes a l'Abadia de Montserrat.

   Benet de Tocco va ser nomenat abat al 1556 i al 1569, va ser nomenat 69 President de la Generalitat de Catalunya.

   L'any 1570 el monjo Jeroni Lloret, anomenat príncep dels escriptors. Va finalitzar el llibre al que va dedicar més de trenta anys i possiblement el més valuós escrit a Montserrat "Sylva Allegoriarum Totius Sacrae scripturae". Conté la Bíblia i explicació literal de paraules i citacions. 
   Va ser reimprès a Venècia, París, Lió i Colònia. Recomanat per molts eclesiàstics com indispensable i catalogat com a biblioteca eclesiàstica.

   L'any 1592 va ser consagrada l'Església de l'Abadia de Montserrat.
   
   El rei Felip II, va morir el 13 setembre 1598 a San Lorenzo del Escorial, amb espelmes a les seves mans beneïdes a l'Abadia de Montserrat.

   L'any 1617 el monjo francès Mateu Olivier, va publicar a Lió el seu llibre Història de l'Abadia i Miracles de Notre Dame du Montserrat.

   L'Emperador Ferran III coronat al 1637, devot de la Mare de Déu de Montserrat, va fer grans aportacions a l'Abadia de Montserrat.

   El rei de França i Comte de Barcelona Lluís XIV, al 1665 des de Versalles va fer que es resés a l'Abadia de Montserrat, per intercedir per la reina mare Anna d'Espanya, filla de Felip II, III d'Espanya.

   L'any 1693 a 1696 es construeix la capella de la Santa Cova, patrocinada per la Marquesa de Tamarit.

   L'any 1697 el monjo francès Lluís Montagut, escriu a Paris i traducció al flamenc, La Història du Notre Dame du Montserrat.

   L'any 1698 es converteix en carretera l'antic camí de Santa Cecília.

   Benet de Sala i de Caramany, visitador dels monestirs de la Corona d'Aragó, en 1682 és nomenat abat de Montserrat.

   L'any 1700 va pujar al tron ​​el rei Felip V i Benet de Sala va mostrar fidelitat a l'arxiduc Carles.

   15 maig 1711 l'Arxiduc Carles nomenà a Benet de Sala inquisidor general d'Espanya i l'any següent el va presentar al papa Climent XI, per a la seu primada i metropolitana de Tarragona. 

   L'any 1712 el papa va nomenar a Benet de Sala, cardenal in pectore.

    Després de la derrota de l'11 de setembre de 1714, Benet de Sala i de Caramany, es va dirigir a Roma per rebre el capel de cardenal, però a causa del seu precari estat de salut, no es va poder entrevistar amb el papa. Va morir poc després i fou enterrat a la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma.

   L'any 1722 s'estampa en Alemany i Txec, el llibre dels miracles obtinguts per mitjà de la Mare de Déu de Montserrat.

   L'any 1753 va ser anomenat abat de Montserrat Benet Argeric, que va predir la destrucció del monestir, esdevinguda entre els anys 1811 i 1812 per les tropes de Napoleó.

   L'any 1800 el filòsof i literat Humboldt, va peregrinar de Barcelona a Montserrat. Va quedar impressionat i la seva admiració el van motivar a redactar el famós assaig, El Montserrat, traduït al castellà per Unamuno.
Emocionat, envia el seu relat al seu amic i poeta Goethe, editor de "El Miracle" Personatge que sorprenentment, va descriure perfectament el que el havia vist i viscut a Montserrat, sense haver estat i sense conèixer la muntanya. Goethe reflexiona durant anys sobre Montserrat i la seva significació, i per explicar el contingut del seu poema, escriuria anys més tard: "L'ésser humà només pot trobar pau i felicitat en el seu propi Montserrat".

   L'any 1802 el rei Carles IV visita en carruatge al Monestir de Montserrat, a través del condicionat camí de Can Maçana.

   L'any 1807 Carles IV permet l'entrada al país, a l'Emperador Napoleó amb 28.000 soldats, per envair Portugal. Engany més que evident perquè de tornada de Lisboa eren 100.000 soldats els que van envair també la península.
   Durant la invasió l'any 1808, dues columnes franceses van sofrir una severa derrota els dies 6 i 14 de juny, davant la resistència Catalana, en les Batalles del Bruc.
   Però al gener de 1809 l'exèrcit del general Desveaux al comandament de 800 soldats, va ser destruït a Montserrat.
   Montserrat va ser fortificada en dues ocasions però no es va salvar de la destrucció. Al 25 de juliol 1811 les forces del Mariscal Suchet, van conquistar Montserrat i per segona vegada en 1812 va ser incendiada i saquejada.
   El motiu, pel qual les tropes de Napoleó van conquerir la Muntanya de Montserrat, sense importància estratègica, es desconeix.

   26 de gener de 1812, Napoleó crea la nova divisió territorial per a Catalunya, en quatre províncies de l'Imperi Napoleonic integrats a l'estat Francès. Montserrat, Ter, Segre i Boques de l'Ebre. Aquestes províncies desapareixen en 1814 Quan els tropes franceses abandonen Catalunya després de set anys de guerra.




   L'any 1828 és nomenat abat Benet Varoja. El rei Ferran VII obsequia al Santuari amb vint mil duros, que Benet va invertir a la teulada de l'església, l'òrgan i diverses obres útils.

   25 juny 1835 l'abat Josep Blanch amaga la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Can Jorba, fent-se càrrec Pau Jorba del Bruc.

   25 juliol 1835 per causa de la desamortització de Mendizábal, el monestir de Montserrat es va quedar sense monjos.

   El monjo Ignasi Corrons, durant l'exclaustració de 1835 es va refugiar a Montecassino, fins que al 1841 va ser nomenat superior del priorat Montserratí de Nàpols.

   L'any 1844 es va restablir la vida monàstica. Durant nou anys la Mare de Déu Montserrat va està amagada i custiodada al Bruc, fins el 7 de setembre que retorna al Monestir. 
Dissolta la congregació de Valladolid, Montserrat era de nou independent.

   L'any 1853 Ignasi Corrons és nomenat abat de Montserrat, però immenses dificultats van obligar a embarcar novament cap a Itàlia.

   L'any 1857 Richard Wagner va començar a crear l'obra Parsifal, acabada vint-i-cinc anys despres i estrenant-la a l'any 1882. Basat en un poema medieval del segle XIII, sobre un cavaller del Rei Artús i la Seva recerca del Sant Greal. Situant la recerca al nord de la Marca Hispànica, a la Muntanya Sagrada de Montsalvat.

   L'any 1858 els monjos eren dirigits per l'abat Miquel Muntadas, havent de restaurar tot l'edifici.

   Entre 1858 i 1859, es construeix la carretera des de l'estació de Monistrol de Montserrat a l'Abadia. A través de 14 quilòmetres de traçat, aprofitant l'antic camí de ferradura.
   L'obertura d'aquesta via facilita un servei de diligències, que triga prop de quatre hores, fent parada a la font dels Monjos.

   30 setembre 1860, la reina Isabel II i el seu fill Alfons, visiten el Monestir de Montserrat.

   L'any 1862 Miguel Muntadas és nomenat abat pel Papa Pio IX, i el 21 de novembre tramet petició al Sant Pare, per a la integració del Monestir de Montserrat a la Província de Subiaco.
   
   9 juliol 1863. La comunitat de Montserrat passa a formar part de la congregació de Subiaco de l'Ordre de Sant Benet, sent el principal cenobi de la congregació.
   El componen 64 monestirs localitzats en els 5 continents ia la qual també estan agregades 45 comunitats femenines.
   L'Abat President de la congregació resideix a Roma, a Sant Ambrogio, pont de comunicació amb la Santa Seu.

   17 abril 1876 es col·loca la primera pedra del Cambril.

   17 octubre 1879 per preparar la festa de la commemoració del mil·lenni, de la trobada de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Es van reunir amb l'abat Muntadas entre d'altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Sardà i Salvany ...

   L'any 1880 es va crear El Virolai, amb poema de Jacint Verdaguer i melodia de Josep Rodoreda, en la celebració del mil·lenari de l'Abadia.

   Nomenada Basílica l'11 de setembre 1881 pel Sant Pare Lleó XIII, i coronava canònicament la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
   Ès la primera a Espanya que rebia aquesta distinció. Nomenada com a Patrona de les diòcesis Catalanes i li concedia al seu culte, una especial solemnitat amb missa i ofici propis.

   15 octubre 1881 amb motiu de la coronació de la Verge de Montserrat, es realitza una romeria literària a Sant Jeroni. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat és portada entre quatre blasons amb els escuts de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló. Acompanyada entre d'altres per Milà i Fontanals, Torras i Bages, Jaume Collell, Jacint Verdaguer, Rubió i Ors, Aguiló i Fuster, Sardà i Salvany ... Fent-li ofrena de Corona Poetica, al Cim de Sant Jeroni.

   L'any 1884 finalitzen les obres de la sala del Cambril, amb la col·laboració d'un jove Antoni Gaudí.

   8 març 1885 defalleix l'abat Muntadas i el 15 abril 1885 és nomenat l'abat Josep Deàs.

   28 de maig 1888, visita Montserrat la reina regent Maria Cristina.

   Durant deu anys d'obres, el cremallera va ser inaugurat el 6 d'Octubre de 1892. Des de l'estació de Monistrol de Montserrat fins a l'Abadia, s'arribava a una hora i cinc minuts.



   
   L'any 1901 es restaura la façana del Monestir.

   L'any 1904 Alfons XIII visita el Monestir de Montserrat i al 1908, ho torna a visitar amb la reina Victòria.

   Al desembre de 1912 Antoni Maria Marcet, és nomenat abat adjunt de l'abat Josep Deàs.

   1 setembre 1918 és inaugurat el funicular a Sant Joan.

   L'any 1929 Alfons XIII i la reina Victòria visitan el Monestir de Montserrat, fent-ofrena del mantell que portava.




   El telefèric va ser inaugurat al 1930. Acumula un desnivell de 544 mts. a 1,350 mts. de longitud i el pes de la cabina és de 2,175 kg.
   Va ser construït per l'alemany Bleichert, emprant tecnologia suïssa, en Tallers Grau de Barcelona i L'Electricitat SA de Sabadell.



   
   El 19 de juny de 1936, el monjo Albareda va ser escollit prefecte de la Biblioteca Vaticana pel Papa Pius XI. Anys després el Papa Joan XXIII, nomenava Albareda cardenal i més tard Arquebisbe. 
Va assistir al Concili Vaticà II, participant en el conclave papal de 1963, que va seleccionar el Papa Pau VI.

   Durant la guerra civil de 1936 a 1939, els monjos novament van haver d'abandonar l'Abadia. En la persecució religiosa 23 monjos van ser martiritzats. El govern de Catalunya presidit per Lluís Companys, van preservar l'Abadia del saqueig i de la destrucció.

   L'abat Aureli Maria Escarré, després de la revolta militar del 19 de juliol de 1936, a causa de la persecució religiosa, va aconseguir arribar a Itàlia sota la protecció de la Generalitat de Catalunya.
   Al gener de 1939 va tornar al monestir de Montserrat i va aconseguir que el confirmessin com prior, abans de l'arribada de les autoritats militars.

   23 d'octubre de 1940. El lloctinent de Hitler va pujar a Montserrat, l'abat Antoni Maria Claret va decidir no rebre'l i va encarregar la tasca al monjo Andreu Ripoll. El motiu de la visita de Heinrich Himmler, incògnita recerca del Sant Grial a la Muntanya Sagrada.




   L'any 1941 Aureli Maria Escarré, va ser nomenat abat adjunt de l'abat Marcet.

   L'any 1947 torna la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al monestir, amagada durant la guerra civil. I es va celebrar la cerimònia d'entronització, coincidint amb l'abat Aureli Maria Escarré, esdevenint un nucli de resistència antifranquista.

   L'any 1950 es crea el Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb la voluntat de protegir l'espai natural.

   25 de juliol 1953 es produeix el desafortunat accident del cremallera.



  
   Angelo Giuseppe Roncalli Cardenal de Venècia i futur papa Joan XXIII, és rebut per l'Abat Aureli Maria Escarré, en la seva visita feta al monestir els dies 27 i 28 de Juliol de 1954.

   El declivi del cremallera va provocar el tancament el 12 de maig de 1957.

   23 abril 1958 es va consagrar l'altar major de la Basílica, format per un bloc de pedra de vuit tones, extret de la muntanya. Reposa sobre del basament d'una llosa procedent de l'antic altar.

   A l'octubre de 1959, es reinventa i actualitza l'antiga revista Serra d'Or, a instàncies d'un grup d'universitaris. Editant publicacions de l'Abadia de Montserrat, de 8.000 exemplars mensuals.

   Joan Just i Riba religiós i músic, al 1964 va ser nomenat prior del Monestir de Montserrat.

   L'any 1965 el govern va obligar Aureli Maria Escarré a abandonar Catalunya, traslladant-se al monestir de Viboldone a Lombardia.
   Al 1966 el govern el va obligar a renunciar com a abat de Montserrat. Malalt terminal, l'abat Cassià Just el portà a Montserrat on va morir.

   L'1 de desembre 1966 va ser elegit abat Cassià Maria Just. Continuista en la defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat, defensant el patrimoni històric i cultural del Monestir.

   L'any 1968 finalitzen les obres de restauració, de la façana d'accés a l'atri. On s'utilitza pedra polida de la Muntanya de Montserrat.
   Conté representacions de Sant Benet, l'Assumpció de Maria, Sant Jordi i els monjos que van morir durant la guerra civil. Sota la inscripció bíblica "Urbs Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio". Feliç ciutat de Jerusalem, anomenada visió de pau.

   7 noviembre 1982, el papa Joan Pau II visita l'Abadia de Montserrat.

   L'any 1983 a l'Abadia de Montserrat, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca religiosa.

   L'any 1989 és nomenat abat Sebastià Bardolet i Pujol. Impulsor de la renovació de nombrosos edificis de l'abadia, inclosa la basílica del Monestir, acabat el 1996.
   Creador de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, per recaptar fons econòmics, amb l'objectiu de restaurar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els serveis que s'ofereixen.

   Per decret del 29 de gener 1987, la Muntanya de Montserrat és declarada Parc Natural. La seva longitud és de 10 kmts, per 5 kmts d'ample i 3.630 hectàrees.

   4 de juliol 1994 un incendi va devastar la vegetació de la muntanya. Circumstància que es va agreujar encara més, a causa de les intenses pluges que es van produir a la tardor, provocant la caiguda de pedres.

   A l'Abadia de Montserrat, per la seva tasca religiosa, al 1997 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

   L'any 2000 és nomenat abat de Montserrat Josep Maria Soler i Canals. Col · laborador de l'Institut Ecumènic de Tantur a Jerusalem i del Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma. Professor de l'Escola Filosòfica i Teològica de l'Abadia de Montserrat i vicepresident de la Societat Espanyola d'Estudis Monástics des de 1992.
   Es va llicenciar en teologia sacramentària i és Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996.

   Al juliol de 2001 van començar les obres del nou cremallera i l'11 de juny de 2003 es va inaugurar.

   L'any 2006 el Museu de Montserrat, va ser declarat Museu d'Interès Nacional.

Al gener de 2007 Google va arribar a un acord amb l'Abadia de Montserrat, per digitalitzar els llibres de la biblioteca.

   S'ignora en quina data va ser instal · lat l'òrgan de la Basílica. Les primeres notícies daten de 1458 i en 1591 ja comptava amb 1113 tubs. El nou òrgan va ser inaugurat el 20 de març 2010 . Té una alçada de 12,5 mts. consta de 4,242 tubs i pesa 12,000 kg.




Continuarà...




Pelegrins de tot el món, se senten atrets.

Famílies distingides i humils devots, volen visitar-la.

Poetes i literats de tots els temps, desitgen formar part.

Sants de totes les èpoques, la visiten.

Monarques i poderosos, senten la necessitat d'honorar-la.

Els papes, omplen de privilegis al santuari.









   Fonts consultades: Abadia de Montserrat, Catalunyareligió,Cat, FGC, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Viquipèdia.