Flora Muntanya Montserrat


La Flora de la Muntanya de Montserrat impressiona per la seva abundància, i аpаsiona per la infinidat de petits matisos de gran bellesa que ofereix.
Durant tot l'any es guarneix constantment.


Corona de Reina (Saxifraga catalaunica) Endèmica, única al món...
Caprici de la natura a Montserrat.


 Creix a les parets de la part superior de l'muntanya, a les zones poc assolellades. Cada corona floreix només un cop a la vida...

Les seves potents arrels es claven a les escletxes de la roca, desplegant amb elegància al seu voltant, diferents corones de fulles amb cantells cristal·lins.
L'aigua que recorre les fissures, conté calcita en excés i és excretat per uns minúsculs porus, situats al marge de les Fulles.


Des del centre de la corona s'alça dreta una tija guarnida amb un raïm de flors, blanques de cinc pètals amb tints de color rosat. Oferint al món aquesta meravella.



Orella d'ós (Ramonda myconiAquesta planta és considerada un fòssil vivent, una autèntica relíquia de les poques espècies que sobreviuen des de les últimes glaciacions. Vint milions d'anys habitant al Pirineu i el Massís de Montserrat. Elegant flor de color blau violeta amb el centre ataronjat, que floreix a la primavera. 
Descoberta a l'edat mitjana, conté propietats medicinals.


Nenúfar (Nymphaea) Planta aquàtica d'aigua dolça que floreix a l'estiu, culminada amb aquesta espectacular flor de grans dimensions.Ofereix una àmplia gamma de colors, des del blanc pur, ivori, crema, groc, rosa, vermell i blau.Arrelades al fons de l'aigua, escenifiquen un bosc submergit en el silenci de la fantasia. On el suau moviment de l'aigua, protagonitza un imaginari ball de sirenes.Nimfes de la mitologia grega i sagrades en diferents èpoques i religions. La seva influència comença amb la presència del sol obrint la flor i desapareix en arribar la foscor tancant el cicle diari.



Aquilegia o AguilenyaLi deu el seu nom a les urpes de l'àliga.  Es troba distribuïda entre els camins de la cara nord de la muntanya. Tòxica, conté propietats medicinals.




Lliri (Lilium o Marcòlic)...  Impressionant posada en escena.Tija esvelta d'un metre d'alçada que culmina amb un raïm de flors rosades, amb tonalitats púrpura. Els seus sis tèpals s'arquegen cap amunt formant una corona, emergint des del centre sis estams ataronjats. 
Conté propietats medicinals.



 
Albó (Asphodelus albus) Tija d'un metre d'alçada guarnit en forma piramidal, de cridaneres flors blanques o rosades. Creix a les clarianes del bosc, florint de maig a agost. Ha adquirit valor ornamental a tot el món. Des de l'antiguitat ha estat utilitzat per fer cistells, també com a tònic i del midó de les seves arrels per fer pa. De la fermentació dels tubercles obtenien alcohol, i amb la seva presència s'allunyaven als mosquits.

Conillets (Antirrhinum majus) La subespècie majus és originària dels països Catalans. 
Ha estat conreada i estesa per la mà de l'home a Europa i conca mediterrània. 
Floreix a finals de la primavera, mostrant grans flors de colors vermellosos o grocs o blancs. 
Colorit que esdevé inevitable punt d'atracció. Conté propietats medicinals.


Violeta de pastor (Linaria supina) D'intens color groc, es mostren vertical i elegantment en parella,
sobre una tija verd grisenc. Cada espècie té el seu color, desenvolupant tots els colors de la paleta.
Art i fantasia de la Natura.


Barretet o caputxina (Anacamptis pyramidalis) Bell exemplar de Orquídia piramidal, nadiva d'Europa central.


Curraià blanc (Cephalanthera longifolia) Orquídia en perill d'extinció, en diversos països d'Europa. Floreix d'abril a agost, a les zones humides del bosc. Les flors creixen en una tija en forma d'espiga d'uns trenta centímetres, tot i que sovint no obre totalment totes les seves flors.


Curraià vermell (Cephalanthera rubra) Aquesta orquídia floreix de maig a juliol, menys temps que la blanca.


Limodor (Limodorum abortivum) Orquídia lila.


Orchis mascula. Orquídia mediterrània que floreix de març a juny. A la seva elegant tija de fins a quaranta centímetres, creixen de cinc a vint flors de color porpra, rosat o blanquinós. Al centre de la flor té una línia blanca clapejada de punts de color porpra intens. Prefereix llocs secs.


Abellera fosca (Ophrys fusca) Orquídia que es desenvolupa a la tardor suportant les glaçades
per florir a la primavera. Atreu als insectes amb la seva enginyosa disfressa d'abella, 
afegint més enginy imitant la fragància de la femella en zel. I més enginy encara perquè cada flor atreu res més que una espècie d'insecte diferent... Sàvia Natura.



Salvio blener (Phlomis lychnitis) Endemica de la península ibèrica i sud de França. 
Planta de color verd grisenc, cobert de pilositat blanca de sensació envellutada al tacte. 
Floreix de maig a juny, agrupades en forma de calze floreixen de cinc a deu flors. 
Conté propietats medicinals.


Flor de Cupid (Catananche caerulea) Floreix de maig a juliol.
De color blau a violeta i rarament blanquinoses, amb l'extrem serrat.
Creix a noranta centímetres, sobre una tija sense fulles buscant l'estímul de la llum, 
provocant que les flors s'obrin o és tanquen segons l'hora del dia.
En grups però solitàries, s'escampen sobre el terreny creant un entorn màgic de color blau.
Des de l'època grega captivats per aquesta flor, perque hom creia que qui prenia una poció feta amb aquesta planta, s'enamorava irremediablement.





Campaneta (Campanula Speciosa) Et pot sorprendre entre les ombres 
amb el seu cridaner i impactant colorit.




Blenera (Verbascum Boerhavii) Espectacular tija de fins a dos metres d'alçada, 
guarnit en espiral de fantàstiques i cridaneres flors grogues. 
El nom de blenera es remunta a l'època que es feia servir de torxa en els cresols d'oli. 
Fou utilitzat també en bruixeria contra malidicciones, mal d'ull i esperits malignes.
Conté propietats medicinals.

Xicoira (Cichorium intybus) La floració és entre juliol i setembre. Pot arribar a mesurar metre vint d'alçada, culminant amb una flor blava brillant, que no s'obre si no és a ple sol, 
i després el segueix amb atenta mirada fins a la posta de sol, tancant la seva flor. 
Disposa d'una composició química formidable, que la fan ser molt preuada a la cuina i en medicina.


Gladiol (Gladiolus illyricus) Des de temps antics, guarneix altars al mes de maig.



Herba de Sant Joan (Hypericum) Molt apreciada, se li atribueixen virtuts cabalístiques. 
Conté propietats medicinals.


Allassa vermella (Allium roseum) Perfumades elegants i a ple sol.



All Blanc (Allium Neapolitanum) Creix a principis de la primevera en zones rurals i marges de camins. És una planta bulbosa perenne amb tija de tres cants, culminada amb un hemisfèric raïm de flors blanques.


Tulipa Silvestre. Satisfacció i fascinació per... Trobar-lo!!!







Sedum sediforme. El formidable creixement de la tija, s'imita les torres de la Sagrada Família, culminades amb aquesta creació a la copa.


Sedum... Exuberant floració d'estels grocs, que ens impedeixen veure les tiges i fulles de la planta.



Pèsol silvestre (Lathyrus latifolius) Flor d'exquisida fragància. És una antiga planta alimentària, família del pèsol, molt apreciada en el món culinari.



Lathyrus cicera. Elegant i solitària flor a cada tija.



Sedum spectabile. A la semi-ombra, floreix espectacular a la tardor.




Violer groc o Alhelí (Erysimum cheiri) Exposades en raïms i formant espigues, les seves flors de quatre pètals atreuen l'atenció, pel seu cridaner colorit groc brillant i vermell porpra. 
Floreixen de primavera a estiu i creixen en regions meridionals d'Europa i Àsia, 
preferentment prop de muralles o entre les roques. 
No suporta les altes temperatures, és molt perfumada i transmet fidelitat i bellesa. 
És una planta molt emprada en medicina natural, però es tracta d'una planta molt activa i tòxica. Conté propietats medicinals.






Verónica tenuifolia. Només per admirar. És tan bonica com tòxica.



Borrissol (Veronica persica) Petita flor d'un cm nadiva d'Euràsia, la seva presència és indicadora d'un sòl ric en nutrients. El nom deriva de la similitud atribuïda al "Rostre Veritable" 
Impressió que va deixar el rostre de Crist en el mantell de Berenike, traduït pels llatins com Verónica, al netejar en el seu camí al calvari.




Figuera (Opuntia) D'impactant colorit i valor culinari.

Conté propietats medicinals.




Amargot (Urospermun dalechampii) Únicament Mediterrània.





Camaroja, Angelets, Dent de Lleó (Taraxacum officinale) És una espècie originària d'Amèrica del Nord. Es transforma és aquest fantàstic plomall... Temptador jugar amb els seus plomalls. 
Conté propietats medicinals i culinàries.











Maduixa silvestre (Fragaria vesca) Vermella fragant i família de les roses. Creixen en boscos poc frondosos en pendents i en clars. 
Les tiges arriben als vint centímetres d'alçada i les flors blanques de cinc pètals, 
apareixen entre abril i juny. 
La planta és hermafrodita, col·locant-se les flors femenines més altes que les masculines,
 per produir la pol·linització.
Les flors les fulles les arrels i el fruit, són utilitzats per a fins terapèutics. 
És una planta molt benvolguda, amb propietats curatives i usos medicinals.






Fumaria officinalis. Nativa del vell continent, màgica i rica en llegendes.
Conté propietats medicinals.




Vinca. Elegància entre la ombra... Encara que algunes a ple sol.
Conté propietats medicinals.







Lligabosc (Lonicera) Fantàstica creació, perfumant agradablement l'entorn amb les seves bellíssimes flors. És capaç d'absorbir la pol·lució millorant notablement la qualitat de l'aire. 

Diverses ciutats europees han decidit plantar milers d'hectàrees, per ajudar a sanejar la pol·lució. 
Clàssica en la medicina tradicional.






Xuclamel (Lonicera xylosteum) És parent del lligabosc però sense olor. De flor blanca groguenca 
i el seu fruit (Tòxic) baies vermelles que creixen en parelles.




Arítjol (Smilax aspera) Planta enfiladissa que es manté verda tot l'any. Floreix a la tardor, 
el seu fruit és una baia vermella en forma de raïms. Al voltant de les fulles tenen petites espines. 
El seu nom es deu a la Nimfa del bosc Smilax, a través del seu amor frustrat 
per un mortal convertit en flor, i la nimfa que es transforma en una parra.








Iris blau. Espectacular i majestuós a la Santa Cova.



Iris. Desafiant entre les ermites de Sant Benet i la Trinitat.





Trepadella (Onobrychis) Creix elegantmet piramidal de color rosat.

Nutritiu aliment per a la ramaderia.






Acanto. La seva silueta ha inspirat des de l'antiguitat infinitat de creacions, 

decorant arcs capitells façanes i forges de totes les èpoques.





Herba febrera (Pallenis spinosa) Caprici de la natura.





Centaurium erythraea... Suaument perfumada i
molt utilitzada des de l'antiguitat en medicina.





Espectacular creació de la natura, al Pla dels Ocells.




Salvia rosa (Salvia microphylla) Flor rosa fúcsia molt resistent al canvi de temperatures. 

Creix de manera d'arbust perennifoli, amb fulles d'aroma a menta 
i amb llarg període de floració, de primavera a hivern.





Lli blau (Linum narbonense) Àmpliament utlilizada per a medicina i confecció.




Erica. Presumida s'engalana a grans zones de la Muntanya.





Fritillaria. Varietat de tulipa silvestre, exercint de fanalet al marge de senders rocallosos.





Corretjola de serp (Convolvulus althaeoides)





Campaneta (Convolvulus) Senzilla i elegant al Camí Vell de Collbató.



Estepa o Jara. Distingida i aromàtica es mostra a la primavera.
Conté propietats medicinals.




Estepa negra. Menys abundant però no menys bella.




Estepa purpurea. Amb elegants matisos al Camí Vell de Collbató.





Perdiguera (Helianthemum apenninum) Anomenada la flor del sol des de l'antiga Grècia. També hi ha de diferents colors, grogues, blanques, ataronjades, rosades o purpúries.




Succisa o escabiosa. Elegant i abundant en tot el territori.





Prunella. Prefereix llocs frescos o la semi-ombra.
Conté propietats medicinals.






Indiana (Aster Sedifolius) Delicada i cridanera flor degut a la seva contrast de colors. 
Planta verda grisenca amb flors blavoses o violàcies, amb tonalitats groc i púrpura. 
Floreix espectacular a la tardor, precisament quan escasseja la flora.






Rosella d'intens escarlata exhibint la seva grandesa, amb la senzillesa que li permeten les seves quatre fulles. Conté propietats medicinals.
Composta de quatre pètals, que abans d'obrir-se són blancs. Modifica espectacularment 
el seu colorit, des d'un potent ataronjat al vermell escarlata intens que la caracteritza.
Encara que és tòxique per als animals, és una flor preuada per les seves qualitats culinàries. 
Emprada també per a cosmètica i medicina.
Des l'antiguitat, la seva figura es reflecteix en papirs egipcis i mitjançant els temps, 
s'ha emprat a encanteris, fertilitat, amor, diners, sort i l'endevinació dels somnis.



Estrella de Betlem (Ornithogalum umbellatum) Els seus primers centelleigs a l'abril.

Conté propietats medicinals.





 Lila (Syringa) Creix voluminosa aromatitzant agradablement l'entorn.






Rosa silvestre o Gavarrer... És la Reina Mare de les Roses, conté propietats molt beneficioses. El seu fruit ovalat de color vermell és reconegut per les seves vitamines. S'utilitza per a la medicina, cosmètica, conté propietas culinàries, especialment per a mermelades i potres i a més, conté propietats afrodisíaques.





Ginesta ... Aromàtica Bella i Tòxica. Conté propietats medicinals.






Gavó groc (Ononis natrix) Flor de cridaner color groc amb ratlles ataronjades, 
que també poden ser blanques rosades o blavoses. La planta és densament pilosa, 
produint un tacte enganxós. Floreix de primavera a estiu.




Ginesta sessilifòlia (Cytisophyllum) Varietat de ginesta, endèmica del sud-est d'Europa.






Setins (Lunaria annua) Aromàtic raïm de color rosat, lila o blanc. Que floreix d'abril a juny, 
sobre una tija d'un metre d'alçada. Amb poca llum i en llocs ombrívols, durant l'hivern 
mostren els seus fruits ovals transparents. Per aquest motiu és coneguda com Flor de Plata, 
Flor de Lluna o Flor de Nacre.




Bryonia dioica. Petita i cridanera enfiladissa ... Tòxica.
Conté propietats medicinals.






Bolenga (Echium) S'engalana amb el seu colorit als marges del camí.

Conté propietats medicinals.






Clematis mostrada en dues fases. Bella però tòxica, la fulla és irritant.






Boixac (Calendula officinalis) És originària de la zona mediterrània. 
Floreixen gairebé tot l'any, amb un cridaner color viu ataronjat. 
És una planta molt preuada per a usos medicinals.



Margarita (Bellis) Evocant records de la infància. Conté propietats medicinals.






Abelia, arribada d'Orient. De suau perfum i excepcional període de floració.





Viola d'olor (Viola adorata) És una petita planta que anuncia la primavera, amb un aroma molt penetrant. Els seus diferents colors van del violeta intens, rosa, blanc o groc i el seu hàbitat es troba als racons ombrívols. Les flors s'utilitzan per perfumeria i confiteria. Conté propietats medicinals.




Pinya de Sant Joan (Leuzea conifera)







Ruscus, Galceran o Cirerer de Betlem, és una espècie protegida.
Engalana el sotabosc de verd fosc y té una extensa etapa de floració que arriba als set mesos. 
Conté propietats medicinals.






Vulnerària (Anthyllis vulneraria) Nativa d'Europa, floreix a la primavera i estiu. 
Les flors són grogues, roses o ataronjades. 
Des de l'antiguitat, és una planta molt utilitzada en medicina.



Trèvol pudent (Bituminaria bituminosa) Floreix de març a novembre amb flors d'un blau violaci clar, que desprèn olor de betum.




Belladona (Atropa) Floreix de primavera a estiu i de vegades, torna a florir a la tardor. 
La flor te forma de campana, és de color porpra o violeta amb el calze verd. 
Va tenir un valor important a l'edat mitjana, utilitzada en medicina i bruixeria. 
Tòxica, conté propietats medicinals.








Almesquí (Narcissus assoanus) Atractiva petita i aromàtica flor, d'intens groc brillant. 
Creix en superfícies amb poca terra o llocs rocallosos. Aquesta espècie floreix de març a abril, 
i només es localitza a les zones de Catalunya València Aragó i sud de França. Curiós...
A la Muntanya de Montserrat, també conviu aquesta varietat.







Malva sylvestris. La flor dibuixa unes belles línies de color lila, derivant per efecte difuminat a color rosat, arribant a mostrar el color blanc. És una bona font d'alimentació de papallones. 
Existeixen escrits de més de dos mil anys d'antiguitat, que descriuen les seves nombroses virtuts. 
Conté propietats culinàries i medicinals.




Lleterassa vera (Euphorbia characias) Mediterrànea, actualment és una planta d'interès paisatgístic. Floreix de febrer a juliol. Produeix una resina blanca o làtex molt tòxica i irritant.




Lleterassa de bosc (Euphorbia amygdaloides) A diferència del seu primogènit és considerada una mala herba i prefereix ambients ombrívols, però també és tòxica i irritant.







Calabruixa (Muscari neglectum) És un tipus de Jacint silvestre. 
Nom genèric que deriva del llatí medieval, donat originalment a un perfum obtingut a partir d'una substància de forta olor. 
Floreix a partir de Febrer, és una planta petita de 20 a 30 ctms d'alçada i les seves flors 
s'agrupen formant un raïm, mostrant tota la gamma del color blau. 
És tòxica, utilitzada per ambientadors i conté propietats medicinals.
Aquesta espècie mostrat en creixement mes avançat és (Muscari comosum)






Frare d'estepa (Cytinus ruber) Flor de cridaner colorit vermell carmí. Floreix a la primavera sota les estepes, obrint les seves escates i desenvolupant múltiples floretes blanques o grogues. 
Espècie única a Europa de la família rafflesiáceas, el seu habitat és tropical. 
Preuada en el món culinari i medicina.







Sideritis hirsuta. Desprèn un suau perfum a llimona.
Conté propietats medicinals.





Angelets (Polygala vulgaris) Petita però cridanera flor blava, que creix irregularment ramificada en semiombra o en exposició directa al sol. Floreix a la primavera i estiu petites flors blaves, 
roses o blanques. Conté propietats medicinals.




Foixarda (Globularia alypum) Flor mediterrània de floració primerenca. Guarneix les vessants assolellades de la Muntanya, a partir de gener. Conté propietats medicinals.






Anemone narcissiflora... Flor típica alpina que creix a Montserrat.




Escalonia (Escallonia rubra) Procedent d'Amèrica del sud, habita en llocs molt assolellats. 
Les seves flors creixen reunides i tenen forma de campaneta. Floreixen de primavera a estiu, 
formant una gran massa de flors, envoltant l'entorn amb un agradable  fragància a mel.






Herba fetgera (Hepatica nobilis) Flor de color blau i també blanc o rosat. 
Floreix en grups però solitària, entre març i abril. És una planta que habita a les zones 
humides i ombrívoles. Conté propietats medicinals.







Nap silvestre o Colza (Brassica napus) Cridaneres flors grogues creant una elegant roseta central, 
en raïms de vint seixanta flors. Floreix a començaments de la primavera damunt una tija de fins a 
metre i mig. Tancades en forma de roseta, són capaços de suportar temperatures molt baixes. 
Es conrea a tot el món per produir oli vegetal i alimentació per a la ramaderia.






Ruca (Diplotaxis muralis o virgata, Sinapis virgata) Flor groga cridanera des de la distància, de fort perfum. Serveix d'aliment per als animals i es molt estimada per les abelles, formen part de les mil flors de la mel de primavera.





Herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) Nadiva de la regió mediterrània. Aconsegueix els seixanta centímetres d'alçada. Les flors són nombroses i poden ser de color blanc, rosat o vermell. Les seves fulles es consumeixen en amanida o cuites com verdures. Exerceix un efecte similar a la valeriana.





Farigola (Thymus vulgaris) és un gènere proper a les dues mil espècies, sent els mes rellevants Thymus mastichina, Thymus serpyllum, Thymus vulgaris i Thymus zygis. La farigola és una herba aromàtica força habitual a la cuina mediterrània. Es conreen com a condiment, ornamental, medicinal, herboristerias, olis essencials. Apreciada des de l'antiguitat, s'ha utilitzat com encens, en els temples, en els banys, per purificar cases. Conté propietats medicinals.




Romaní (Rosmarinus officinalis) Actualment es declarada com a planta d'interès paisatgístic 
i catalogat pel Consell d'Europa com a recurs natural d'alimentació. Planta originària 
de la conca mediterrània, molt preuada en el món culinari i medicina.
 Les seves fulles desprenen una fresca i potent fragància que aromatitza agradablement l'entorn. 
Des de temps remots se li han atribuït llegendes, atorgant-li un poder místic.







Herba de Sant Robert (Geranium robertianum) La seva denominació: Gerani. És una paraula d'origen grec, prové de géranos que significa grulla. Degut a que el fruit recorda el pic de la grulla. 
Conté propietats medicinals.




Botons d'or (Ranunculus gramineus) Petita però cridanera flor groga, que floreix a finals de primavera principis d'estiu.




Agulletes (Erodium lebelii) Als països Catalans conviuen dotze espècies autòctones d'Erodium. Prefereixen zones assolellades, florint de maig a setembre amb colors blanc rosa o blau. 
Desprenen una forta aroma.




Clora o Centaura Groga (Blakstonia perfoliata) Espectacular florida amb vistoses corol·les 
d'un groc viu, en forma d'estel.




Borratja (Borago officinalis) Originària de la zona mediterrània s'ha convertit en cosmopolita, 
degut al seu cultiu i distribució. Floreixen a la primavera, blaus porpres o blanques, fins a l'estiu. 
És Molt preuada a gastronomia i medicina.







Herba freixurera (Sarcocapnos enneapylla) Endèmica de la mediterrània peninsular. 
Creix en esquerdes sobre parets verticals a la semiombra. Floreix de gener a juliol i la seva flor 
és rosàcia, amb amb una taca groga en els pètals interns, que es torna vermellosa.




Espernallac o camamilla Groga (Santolina chamaecyparissus) Planta originària del sud d'Europa. Creixen agrupades, nombroses tiges de fulla verda grisenca, culminan amb tubuloses flors de color groc viu. Desprenen una intensa aroma que recorda a la camamilla, és rica en olis aromàtics. 
Es conrea per les seves propietats medicinals.




Jonça (Aphyllanthes monspeliensis) Flor blava lila o blanca, originària de la regió mediterrània. Floreix d'abril a juliol, sobre una tija de deu a cinquanta centímetres d'alçada. 
Molt preuada en el món culinari i medicina tradicional.



Herba de bruixa, Ruda (ruta chalepensis) Flor cridanera pel seu color i formes i molt preuada en medicina.





Marxívol (Helleborus foetidus) És originària d'Europa i floreix a l'hivern. El curiós d'aquesta planta és que un fong la colonitza, provocant l'augment de la temperatura de les flors, alliberant i volatilitzant orgànics minúsculs, per atreure pol·linitzadors. És la primera espècie on s'ha observat aquest procés. És una planta verinosa.




Aspró (Lithodora fruticosa) Endèmica de la mediterrània occidental. Viu a terrenys secs a ple sol 
i floreix entre febrer i juny. Les flors varien del porpra rosat al blau marí intens. 
Preuades en medicina des de l'antiguitat.




Arracades de la Mare de Déu (Paronychia argentea) Flor platejada transparent que floreix d'hivern a estiu, sent de distribució mediterrània. És una planta rastrera de tija rogenca que creix en sòls pedregosos, fissures i zones arenoses seques i assolellades. El seu nom es deu al fet que les noies es feien arracades i collarets. Conté propietats medicinals.





Morrón (Anagallis arvensis) Petites i cridaneres flors de color taronja i Anagallis arvensis foemina, blaves.





Camamilla, Ram de Sant Ponç (Helichrysum stoechas) Petita flor groga amb aroma que recorda el curri. Quan s'asseca roman gairebé tot l'any, per aquest motiu se l'anomena La Sempreviva o Flor de tot l'any.




Garlanda comuna (Vicia cracca) Planta enfiladissa que pot arribar a dos metres d'alçada. 
Les flors creixen en raïms de color blau a violaci. Floreix d'abril a setembre 
i el seu fruit són unes primes beines similars als pèsols.




Jonça de mont (Carex halleriana) Grup de plantes dominants a l'àrtic i la tundra alpina. Semblant a la gramínia, floreix de febrer a agost en forma d'espiga. El seu nom prové de l'efecte tallant de les fulles.





Capironat (Reseda alba) Frondosa herba silvestre que creix en forma d'espiga fins a un metre d'alçada.




Plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata) Les seves flors creixen en forma d'espiga, des de mitjans de primavera fins a finals d'estiu. 
Conté propietats medicinals.



Frare de romaní (Orobanche latisquama) Aquesta planta ha perdut la capacitat de fer la fotosíntesi, 
i s'alimenta a través de les arrels del romaní. Durant l'hivern, mantenen viva la part subterrània i comencen a sortir al març. En forma d'espiga, arriben a mesurar quaranta centímetres i desenvolupen flors de color porpra.





Molsa (Pseudoscleropodium purum) Espècie típica dels ornaments de Nadal.






Cuscuta o Cabells de farigola (Cuscuta epithymum) Aquesta planta parasita diferents espècies de plantes, sent la més habitual la farigola. Embolica a la planta hoste entre una troca de filaments vermellosos, que utilitzen per absorbir la sàvia.





Lloreret (Daphne laureola) És un arbust que pot arribar al metre i mig d'alçada. El seu fruit són unes baies que són verinoses per als humans, però no per a les aus.



Corner (Amelanchier ovalis) Espècie amenaçada inscrita en la Llista Vermella de la UICN
(Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) Elegant arbust que creix a la conca mediterrània. Pot mesurar fins a quatre metres d'alçada, formant diverses ramificacions, 
on eclosionen infinitat de flors blanques. Floreix entre abril i maig i progressivament, 
les fulles verdes van adquirint tonalitats ocres arribant al vermellós... 
Espectacle de la Natura i molt apreciada en medicina tradicional.



Poinciana (Caesalpinia gilliesii) Planta d'un a dos metres d'alçada, arribada de Sudamerica... 
A la banda del Bruc, al Camí de les Batalles podem gaudir d'aquesta meravella. 
Les flors s'utilitzen per tint groc. La tija conté substàncies enganxoses, on queden atrapats els insectes dels quals s'alimenta la planta. El seu fruit, llegums, són verinoses.





Boix (Buxus sempervirens) És un arbust al voltant dels cinc metres d'alçada i hi ha unes setanta espècies. Les fulles verdes es tornen vermelloses i floreix de març a abril. La fusta ha estat molt preuada i utilitzada per la seva duresa per fabricar diferents estris. En jardineria ja s'utilitzava en l'època romana, és una planta medicinal però també tòxica.




Marfull (Viburnum tinus) Arbust que pot superar els cinc metres d'alçada. 
Floreix a l'hivern i primavera. La petita flor blanca o rosada s'exposa en forma de corimbe, 
molt apreciada per les abelles. El fruit ovoide de color blau és aromàtic, i tòxic. 
La planta es pot assecar per les gelades, però tornarà a brollar a la primavera. Des de l'antiguitat, 
les branques s'han utilitzat en cistelleria. Tòxica, conté propietats medicinals.




Llentiscle (Pistacia lentiscus) Creix entre pins i alzinars en forma d'arbust i mesura de tres a sis metres d'alçada. El seu fruit és una petita drupa verda que es torna vermella i finalment negra. La sàvia ha estat molt preuada i utilitzada des de l'antiguitat, per a produir gomes, làtex, aromes, licors...





Terebint o arbre de trementina (Pistacia terebinthus) és un arbust d'uns sis metres d'alçada amb una aroma intens, utilitzat des de l'antiguitat per a la pruducción de trementina, taní, substàncies resinoses, fragàncies ... El fruit és de la mida d'un pèsol.



Aladern (Rhamnus alaternus) Floreix a la primavera i pot mesurar fins a vuit metres d'alçada. 
Es manté verd tot l'any, és d'escorça grisenca i tons vermellosos a les branques joves. 
Les fulles són de variables mides i color, sent de verd fosc o clar o groguenc. 
Les flors petites i verdoses són aromàtiques i creixen agrupades en raïms. 
Els fruits són baies negres que romanen vermelles algun temps. Conté propietats medicinals.



Arboç (Arbutus unedo) Espectacular raïm de floració.



Cotoneaster lacteus, arbust arribat de la Xina. Pot mesurar quatre metres d'alçada, 
les branques joves són piloses de color blanquinós, que amb el temps canvia a groguenc. 
De floració blanca al juny i eclosió de boletes vermelles a la tardor. 
Es tracta d'una planta mel·lífera que atrau les abelles i curiosament són evitades pels ocells, 
afavorint que les boletes durin tot l'hivern.



Ametller (Prunus dulcis) Originari de les regions muntanyoses d'Àsia central. 
L'ametller pot començar a florir al febrer, abans d'aparèixer les fulles, mostra la seva fantàstica eclosió de flors blanques. 
Des de l'antiguitat, l'ametlla ha estat utilitzada en el món culinari i en medicina,
 amb una important aportació de vitamines i minerals.
Essència de perfumeries per la seva aroma o, oli per allargar la vida dels instruments musicals. 
 Cúpula de flors blanques, arbre de la joventut, de l'alegria, transmet puresa, nobles sentiments, amor juvenil, amor pur, primer amor...



Llorer (Laurus nobilis) És originari de la zona Mediterrània, pot arribar a fer vint metres d'alçada

Floreix de març a abril, multitud de petites flors groguenques i el seu fruit, 
una baia negra que creix d'octubre a novembre. Molt utilitzat des de l'antiguitat en gastronomia perfumeria i medicina i la seva fusta per la seva duresa.
El déu Apol·lo de la mitologia grega, enamorat de Dafne. En veure que la seva estimada es convertia en Llorer, va prometre que la corona de llorer seria símbol de triomf i així tothom ho recordaria eternament. Des de llavors el Llorer és símbol de triomf. 
També és l'objecte simbòlic preferit en l'astrologia per al signe Àries. 
L'any 1321 el Occità i Càtar Guilhèm de Belibasta, va dir abans de morir a la foguera "En set-cents anys el Llorer reverdirà" Fent al·lusió al futur renaixement del Catarisme i la nació Occitana.



Avet pinsapo (Abies pinsapo) Arbre d'elevat valor paisatgístic per la seva estètica, i científic degut a la seva restringida localització. És una relíquia dels boscos de coníferes terciaris. La major part d'aquests avets es troben en àrees protegides. És un arbre robust que pot arribar als trenta metres d'alçada. Les seves fulles perennes, poden arribar a viure divuit anys.



El Xiprer és característic del territori mediterrani, resistent a les sequeres i suporta les gelades. Les seves qualitats li vaticinen trenta metres d'alçada i mil anys de vida. Floreix a finals de l'hivern, desenvolupant flors masculines i femenines. Es manté verd durant tot l'any, desprenent un suau perfum. Conté propietats medicinals. 
Símbol d'unió entre el cel i la terra per la seva alçada i fondes arrels. És considerat arbre sagrat, arbre de la vida, evocador d'immortalitat i resurrecció. Se li atribueixen virtuts espirituals, associant la seva aroma a la santedat. Símbol de incorruptivilidad i utilitzat en l'antiguitat, per construir temples o repel·lir encanteris malignes.



Cedre del Líban (Cedrus libani) Portats de les muntanyes del Líban pel Pare Bonaventura Ubach. Originaris del mig orient, poden arribar a mesurar fins a cinquanta metres d'alçada i viure dos mil anys. Segons la Bíblia, la seva fusta va ser utilitzada per construir el primer Temple de Jerusalem. Fusta noble i olorosa, utilitzada per crear instruments musicals de gran sonoritat. 
Des de la antiguadad el Cedre evoca el majestuós signe de la immortalitat, dignitat, puixança, 
protector de l'acció dels mals esperits i denominat arbre de l'amor.



Acàcia blanca (Robinia pseudoacacia) Arbre de fins a trenta metres d'alçada originari de nord amèrica. Floreix d'abril a maig en forma de raïms, nombroses flors blanques d'agradable fragància melosa. El fruit és de tipus leguminos de colorit barreja verd i marró, que roman a l'arbre gairebé tot l'hivern. Les branques contenen gran quantitat de llargues punxes. La fusta és molt benvolguda per la seva longevitat i antihumitat, pot viure fins a dos-cents anys. Les seves flors són comestibles i contenen propietats medicinals.