Fauna Muntanya Montserrat


La Fauna de la Muntanya de Montserrat et pot sorprendre en qualsevol lloc de la muntanya. Aufranys Àligues Falcons Corbs  i altres espècies conviuen amb la Cabra Salvatge, al llarg del seu territori.




Au en regressió, per sort podem gaudir de la seva volada a la Muntanya de Montserrat.Pinsà observant atentament, la inesperada visita d'una Mallerenga.Passen l'hivern a l'Àfrica i creuan l'estret a començaments de març, periode per posar els ous fins a l'abril. Sovreviu un jove voltor que creuarà l'estret amb els seus pares, on passarà els primers cinc anys de la seva vida, fins a assolir la maduresa sexual. Tornant novament per formar una nova família i reproduir-se, ocupant cada parella el mateix territori any rere any. Retornant a l'Àfrica a finals de setembre.





La seva població ha patit un descens considerable en les ultimes decades, produït sobretot per esteses elèctriques, basses amb parets llises i molèsties en llocs de cria. Declarada espècie en regressió, vulnerable i protegida, és objecte de mesures de conservació especials el sue hàbitat. L'escàs nombre de cries anuals i l'elevada mortaldat que pateixen abans d'arribar a la maduresa, implica que siguin insuficients per cobrir les baixes de la població adulta.





És la criatura més veloç del planeta, pot superar els 300 kmts. Les femelles són més grans que els mascles i de coloració més fosca. No fan nius, niuen a sortints rocallosos als penya segats, aprofitant cavitats a la roca o utilitzant el niu d'altres espècies. Durant març i abril posen de dos a quatre ous i els covan durant un mes. Després de quaranta-cinc dies ja poden volar i solen viure uns quinze anys. Caça les seves preses sempre al vol.





El seu plomatge es negre i posseeix reflexos blavosos porpra.De joves es desplacen en grups però quan fan parella, romanen junts tota la seva vida, defensant el seu territori. Niuen de febrer a març.És un magnífic volador executant espectaculars acrobàcies aèries, aquesta volada, a la Canal del Migdia.Se'ls atribueix gran intel·ligència, pel que posseeix un dels cervells més grans de totes les aus. És capaç d'emetre gran varietat de sons de la natura, fins i tot de la veu humana, pot bordar o riure.





Pela-roques (Tichodroma muraria) Camina elegantment sobre verticals parets desafiant la gravetat. Mostra el seu plomatge gris plata, fascinant l'entorn quan desplega les seves ales negres, amb taques blanques i vermelles. El seu hàbitat, des Pirineus i entre muntanyes alpines fins l'Himàlaia. Però també tenim la sort d'observar-a la Muntanya de Montserrat "Caprici de la Natura"






Pinsà atent, a l'aguait de l'oportú esmorzar.






Cercavores (Prunella collaris) és un elegant ocell d'alta muntanya, que a l'hivern es desplaça a altituds inferiors. D'aspecte arrodonit i cridaner colorit, nia entre les pedres i esquerdes dels roquissars. De vegades permet apropar-nos per gaudir de la seva companyia.





Erithacus rubecula o Pit roig, donant exemple de la seva fama sociable amb les persones.Fins tretze anys de melodiós i allargat cant, però a l'estiu no canta.







Merla (Turdus merula) El cant de la merla està considerat com un dels més bells. El seu ampli i de vegades improvisat repertori de melodies, ressonen més intensament durant l'Alba i en la posta de Sol. El seu habitat és molt ampli i suporta bé diferents regions climàtiques.






Ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) Està considerada com a espècie vulnerable en el Catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya. És de mesura mitjana, 30 a 35ctm d'envergadura i de vol ràpid entre 50 i 60 km / h. Després de la posta de sol surt a la caça d'insectes, sent el mitjà gradual i natural mes eficaç, per ajudar a mantenir l'ecosistema.






L'Ànec de coll verd o Ànec de bosc (Anas platyrhynchos) o els Anatini (Anatinae sensu stricto) 
Són les espècies mes comunes i bones voladores. La seva característica silueta en ple vol, 
recorre en grups la Muntanya de Montserrat a través del riu Llobregart.







Porc senglar (Sus scrofa) El color del pelatge pot variar del gris al negre o de tons marrons a vermellosos. El seu pes mitjà oscil·la dels 70 a 90Kg, però pot arribar als 150 Kg. És de visió reduïda però ha desenvolupat un olfacte, que li permet detectar aliments fins i tot enterrats, 
o enemics a mes de cent metres, i orelles que capten sons imperceptibles per als humans.






Enorme felí, solitari en plena natura. ¿Gat Salvatge?





Tenen un desenvolupament vital que pot durar 17 anys. De nimfes viuen soterrades i d'adults sobre vegetals, alimentant-se de la saba mitjançant un aparell bucal suctor. El cant que emet produït mitjançant la freqüència de vibració de l'aparell estridulatorio, consta de membranes quitinosas anomenades timbals, i de sacs amb aire en funció de caixes de ressonància. El cant que emet pot arribar als 86 Hz.









Lucanus cervus, Escanyapolls o Cérvol volant. És tan cridaner com inofensiu.







Mutillidae, Ronisia ghilianii. Sembla però no és una formiga. 
Pertany a la família de vespes ... I pica!!!




Salamandra comuna. Està inclosa com a espècie protegida de la fauna salvatge autòctona Catalana i inclosa en l'Annex III del conveni de Berna, de protecció del medi silvestre i natural a Europa. És molt important la seva presència, perquè només viuen en habitats d'aigües molt netes. Els seus vius colors de fons negre i taques grogues, són indicadors de les secrecions irritants que desprèn, com a defensa davant els depredadors. Els seus moviments són lents, té una longitud mitjana de vint centímetres i solen viure al voltant de 20 anys.







Papilio machaon, Rei o Reina. A Europa Àsia i Amèrica, és de les papallones més estimades. 
És reprodueix en tres generacions de primavera a tardor, de vol ràpid neguiteja entre flors i nous camps. Encara que de tant en tant li agrada reposar, prenent el sol amb les ales obertes. 
Disposen d'un òrgan que treu líquid pudent, per espantar els enemics.







Blaveta (Polyommatus icarus). Aquesta papallona malgrat la seva mida mitjana és una de les papallones més benvolgudes i més belles. El seu cridaner colorit presenta en les femelles l'anvers de les ales de color marró, encara que de vegades amb matís blavós.


Vola de març a octubre en tres generacions. Es mostren molt agressives amb els mascles de la seva espècie que envaeixen el seu territori, arribant a enfrontar-se a altres insectes.
És una espècie neguiteja i difícil de fotografiar i quan aterra, manté les ales plegades dificultant la seva observació.


Curiosament les erugues són cuidades per formigues. Les larves produeixen nèctar, comunicant-se a través de sons i vibracions, a canvi de protecció i cura contra els paràsits.





Charaxes jasius. Espectacular acolorit formes i mida, de la Papallona de l'arboç.







Gonepteryx Cleopatra, bella d'enlluernadors colors. És una mena pròpia de la conca mediterrània, amb el cicle de vida més llarg i de les primeres a començar a volar, de febrer a octubre. 
La seva mesura alar es de 45 a 55 mm, i el seu aliment favorit és l'aladern.








Iphiclides podalirius. És una espècie en regressió, protegida en alguns països europeus. 
Habita en zones temperades d'Europa i Àsia i és una de les papallones més grans d'Europa. 
Sol fer vols llargs en solitari de març a octubre. Posseeix un mecanisme de defensa òptic en les ales posteriors, mitjançant dos cercles que atreuen l'atenció dels seus possibles depredadors.





Cynthia cardui, Vanessa cardui, és una papallona migradora que anualment pot fer deu mil kmt.
Està present en totes les zones temperades dels continents, afavorida per les abundants varietats de cards que tant li agradenForta i poderosa té un vol ràpid i precís.





Zygaena lavandulae, de limitada localització al vessant mediterrani europeu. 

És de grandària mitja, té una mesura de 30 a 40 mm. Esta classificada com papallona nocturna per les seves característiques, però aquesta espècie prefereix l'activitat diürna. 
Tenen una bella i cridanera coloració, que informa als seus predadors sobre el perill tòxic que representen. El seu cos conté substàncies verinoses derivades del cianur. 
Espècie activa de maig a l'agost, realitza vols curts i es deixa fotografiar.






Brocat variable (Euphydryas aurinia) és la Donzella del Lligabosc. 
Viu a les zones protegides i parcs naturals. Mena protegida al Conveni de Berna i inclosa en el llibre vermell de les papallones europees en categoria vulnerable. 
És bona indicadora de l'estat de conservació dels hàbitats, per la cual cosa es considera espècie d'interès comunitari. En països d'Europa han arribat a desaparèixer. 
Per diferenciar-les a cop d'ull d'espècies semblants, el traç més cridaner són els punts negres de les ales posteriors, que mancan a les anteriors. El seu hàbitat idoni es troba entre roures i la indispensable presència del Lligabosc, on duen a terme la posta dels ous i es nodreixen les larves. 
La nimfa es situa sota el full del Lligabosc, oferint durant la metamorfosi bonics i diferents colors durant quatre setmanes. D'adults prefereixen el nèctar de cards i orquídies.







Melanargia Galathea és molt comú a Europa i la zona nord des Pirineus. 
Vola de maig a setembre i curiosament posa els ous, d'un en un i al vol.






Aurora groga (Anthocharis euphenoides) És una espècie amenaçada, 
inclosa en el Llibre Vermell de la UICN. Extingida totalment o parcialment en diversos països d'Europa, però ben distribuïda en el territori Català, on vola en una única generació d'abril a juliol. 







Arethusana arethusa dentata, espècie molt escassa. 
Es localitza al sud de França i nord de la Península Ibèrica. 
Mostren l'ull alar en cas d'alarma i aquesta m'esta avisant, 
perquè no apropi més l'objectiu.






Papallona de l'alzina, Satyrium Esculi, és una mena mediterrània.
De grandària mitja amb una mesura alar de 30 a 35mm. Acostumen a fer servir les mateixes 
àrees de reproducció any rere any, prop dels boscos d'alzines i roures. 
Vola al llarg de l'any e una sola generació, del juny a l'agost.